El Parlament de les Illes Balears s'ha reunit avui matí, dia 25 de març de 2025, amb sessió plenària, per substanciar els punts de l'ordre del dia següents:
PREGUNTES
El primer punt ha correspost a la formulació de les preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple. La pregunta RGE núm. 5720/25, relativa a col·lectiu d’educadores 0-3, de la diputada Amanda Fernández i Rubí, del Grup Parlamentari Socialista, ha quedat ajornada per a la propera sessió plenària.
INTERPEL·LACIÓ
Al segon punt de l’ordre del dia s'ha substanciat la Interpel·lació del Grup Parlamentari Socialista, relativa política general del Govern en matèria de retrocessos en polítiques climàtiques. (RGE núm. 3463/2024)
La diputada Pilar Carbonero ha interpel·lat Alejandro Sáenz, conseller d’Empresa, Ocupació i Energia del Govern de les Illes Balears, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
MOCIÓ
El tercer punt de l'ordre del dia del Ple ha correspost al debat i votació de la Moció presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a política de turisme del Govern, derivada del debat de la Interpel·lació RGE núm. 2899/25, la qual ha estat REBUTJADA amb la proposta de redacció i el resultat de la votació següent:
Text i votació de la Moció presentada pel Grup Parlamentari Socialista, defensada per Llorenç Pou, relativa a Política de turisme del Govern.
1.- El Parlament de les Illes Balears constata que en els darrers anys les Illes Balears pateixen una manifesta situació de saturació turística davant la qual escau actuar de manera urgent. De fet, la greu situació de saturació turística de les Illes Balears queda palesa si s’extrapolen les ràtios de turistes per habitant registrats a Balears el 2024 (15,2 turistes per resident) al conjunt d’Espanya, on en lloc dels 90 milions de turistes observats l’haurien visitada 710 milions de turistes.
2. El Parlament de les Illes Balears constata que malgrat la greu preocupació de la ciutadania per la situació de saturació turística viscuda els estius anteriors encara no s’ha pres cap mesura, valenta o no, de cara a l’estiu de 2025.
3. El Parlament de les Illes Balears constata que, malgrat la contenció en el nombre de places turístiques existents a Balears com a resultat de la moratòria turística aprovada el 2022, el nombre de turistes que visiten les diferents illes no ha deixat de créixer el 2023, el 2024 i, segons totes les previsions, també el 2025 fins als 20 milions de turistes.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a decréixer en el nombre total de places legals actualment existent per poder assegurar l’establiment d’un límit real i efectiu en el nombre de turistes que ens visiten anualment.
5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a escoltar i basar-se en l’evidència científica i el treball de les investigadores i els investigadors ja existent, per topa el número de turistes, assegurant el benestar i la sostenibilitat social, medi ambiental i econòmica de totes les Illes Balears.
Esmena 6683 del GP Mixt-Unides Podem.
6. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a aprovar les mesures legals d’urgència necessàries per tal que les places afectades per la moratòria turística aprovada el 2022 no es puguin reactivar mentre que els consells insulars no hagin aprovat la modificació dels seus PIAT o equivalents.
7. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a mantenir l’actual normativa d’intercanvi de places basades a donar de baixa dues places vigents per cada una de nova (2x1) vigent a la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.
8. El Parlament de les Illes Balears constata que la presidenta Prohens ha incomplert el seu compromís expressat al Debat de l’Estat de l’Autonomia del passat mes d’octubre de 2024 d’aprovar un decret llei per modificar la normativa de l’Impost d’Estades Turístiques.
9. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que concreti quin seria l’impacte recaptador i del nombre de turistes que deixarien de visitar Balears amb la seva proposta de modificació de l’ITS.
10. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que les propostes d’augment de l’impost d’estades turístiques tractin per igual tots els mesos de temporada alta.
11. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que la quota tributària íntegra de l’impost d’estades turístiques augmenti significativament tots els mesos de l’any.
12. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que la normativa urbanística a què s’hagi de sotmetre el sector turístic sigui la mateixa que la de la resta de sectors econòmics.
13. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a eliminar totes les places de lloguer vocacional temporals actualment existents a mesura que finalitzin els períodes de cinc anys atorgats.
Esmena 6679 de GP MÉS per Mallorca.
14. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que, com a mínim, un 50% dels increments de recaptació que es derivin de futures modificacions de l’impost d’estades turístiques es destinin a finançar la construcció d’habitatge públic.
15. El Parlament de les Illes Balears constata que la reforma laboral aprovada el 2022, malgrat el vot en contra del Partit Popular, inclosa l’actual presidenta Margalida Prohens, ha permès, en paraules del conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, una reducció dràstica de la taxa de temporalitat i parcialitat al mercat de treball de les Illes Balears .
16. El Parlament de les Illes Balears constata la necessitat de limitar l'entrada de vehicles a totes les Illes Balears durant els mesos de més pressió turística.
Esmena 5985 de GP Mixt-MÉS per Menorca.
17. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a prohibir la compra d’habitatge per part de no residents.
Esmena 6686 del GP Mixt-Unides Podem.
18. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb els Consells Insulars, a limitar l’entrada de vehicles a totes les illes de la nostra comunitat autònoma.
Esmena 6687 del GP Mixt-Unides Podem.
19. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a mantenir l’amortització de places no aportades a borsa en el moment de l’obertura prevista a la Llei 6/2017, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges; aquest és un acte de justícia, atès que no pot reintegrar-se a la borsa una plaça que mai en va fer part i mai en va sortir, i una ambiciosa i efectiva política de decreixement de places a mig i llarg termini.
Esmena 6680 del GP MÉS per Mallorca.
20. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a lluitar contra la massificació a la mar, limitant el lloguer de barques i motos d’aigua sense titulació amb finalitats d’oci.
Esmena 6682 del GP MÉS per Mallorca.
Rebutjada per 32 vots en contra (Mixt - Llorenç Córdoba, VOX, Popular, Buades, Cardona) i 24 a favor (Mixt - Unides Podem, Mixt - MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Socialista).
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
El Grup Parlamentari VOX ha presentat les esmenes RGE núm. 5970 a 5975/25, les quals no han estat acceptades pel grup proposant.
El Grup Parlamentari Mixt ha presentat les esmenes RGE núm. 5985/25 i 6683 a 6688/25, algunes de les quals han estat acceptades pel grup proposant.
El Grup Parlamentari Popular ha presentat les esmenes RGE núm. 6000 a 6001 i 6003 a 6006/25, les quals no han estat acceptades pel grup proposant.
El Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, que ha presentat les esmenes RGE núm. 6679 a 6682/25, algunes de les quals han estat acceptades pel grup proposant.
COMPLIMENT DE RESOLUCIÓ DERIVADA DE MOCIÓ
A continuació, al quart punt de l’ordre del dia ha comparegut consellera de Salut del Govern de les Illes Balears, Manuela García i Romero, per tal d’informar sobre el compliment dels acords de la Resolució derivada de la Moció RGE núm. 5992/24, relativa a política de salut mental del Govern de les Illes Balears (escrit RGE núm. 5379/25, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca). El diputat Lluís Apesteguia ha interpel·lat la consellera. [Nota informativa Ple de la Moció aprovada]
PRESA EN CONSIDERACIÓ PROPOSICIONS DE LLEI
Finalment, s’ha substanciat el cinquè punt de l’ordre del dia que ha correspost als debats i votació de presa en consideració de proposicions de llei.
En primer lloc s’ha debatut i votat la Proposició de llei RGE núm. 5641/24, del Grup Parlamentari Socialista, de declaració de zones de mercat residencial tensionades a les Illes Balears, la qual NO HA ESTAT PRESA EN CONSIDERACIÓ, per 33 vots en contra (Mixt-Llorenç Córdoba, VOX, Popular, Cardona, Buades) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Socialista).
La iniciativa ha estat presentada i defensada per Mercedes Garrido (Socialista)
En torn a favor han intervingut els parlamentaris Ferran Rosa (MÉS per Mallorca), Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem) i Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) mentre que, en torn en contra ho han fet Sergio Rodríguez (VOX) i Sebastià Sagreras (Popular)
La iniciativa legislativa, que no ha estat presa en consideració i, per tant, acaba el seu recorregut de tramitació parlamentària, pretenia regular, en l'àmbit de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la declaració de zona de mercat residencial tensat, d'acord amb l'establert a l’article 18 de la llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge.
D’acord amb l’exposició de motius, constava de dos articles, que preveien, l’objecte de la llei, i la declaració de quaranta-set municipis de Balears com a zona de mercat residencial tensat, “atès que en ells existeix especial risc d'oferta insuficient d'habitatge per a la població, en condicions que el facin assequible per al seu accés en el mercat, d'acord amb les diferents necessites territorials”. També constava de dues disposicions addicionals, la primer establia el mecanisme de revisió per aquells municipis que no haguessin estat declarats zona de mercat residencial tensat, i la segona que obligava la Conselleria competent en matèria d'habitatge del Govern de les Illes Balear, del pla específic que proposi les mesures necessàries per a la correcció dels desequilibris evidenciats a la declaració, així com el seu calendari de desenvolupament. Així mateix formulava el mandat al Govern de les Illes Balears per tal de que, d'acord amb el ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, desenvolupessin un programa específic per a les zones declarades de mercat residencia tensat. I, per últim, de dues disposicions finals, en quan a la vigència de la declaració de zona de mercat residencial tensat i l'entrada en vigor d'aquesta iniciativa legislativa.
En segon lloc, s’ha debatut i votat la Proposició de llei RGE núm. 14178/24, del Grup Parlamentari Mixt-MÉS per Menorca, de prioritat dels residents en l’accés a un habitatge a les Illes Balears, la qual tampoc NO HA ESTAT PRESA EN CONSIDERACIÓ per 30 vots en contra (VOX, Popular, Cardona, Buades), 22 vots a favor (Mixt-Llorenç Córdoba, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Socialista) i 1 abstenció (Mixt-Unides Podem).
La iniciativa ha estat presentada i defensada per Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca).
En torn a favor han intervingut els parlamentaris Carol Marquès (Socialista), Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca) mentre que, en torn en contra ho han fet Manuela Cañadas (VOX) i Margalida Pocoví (Popular)
La iniciativa legislativa tenia com a objecte establir mesures extraordinàries per fer efectiu, en l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el dret a un habitatge digne, adequat i assequible reconegut a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, d’acord amb els estàndards del dret internacional de drets humans. Amb aquesta finalitat, la redacció s’estructurava en nou articles, tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.