Què és el Parlament

L'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 suposà obrir la possibilitat a una transformació radical de l'estructura territorial de l'Estat, pel reconeixement del dret a l'autonomia de les entitats territorials, a les quals es denominà "nacionalitats" i "regions".

Aquest dret a l'autonomia es concreta, en el títol VIII de la Constitució, en la possibilitat que les entitats esmentades es constitueixin en comunitats autònomes, i aquestes es conceben com a ens públics territorials amb personalitat jurídica plena, dotats d'òrgans de govern i de potestats legislatives i executives pròpies.

Una vegada aprovat l'Estatut d'Autonomia es procedí a la constitució de les institucions d'autogovern que s’hi preveuen. Així, el 31 de maig de 1983, després de les eleccions autonòmiques de dia 8 del mateix mes, es constituí solemnement el primer Parlament de les Illes Balears; i es procedí, posteriorment (dia 7 de juny del mateix any), a la investidura del president de la comunitat autònoma, al nomenament del Govern i a la constitució dels consells insulars.

L'activitat parlamentària es fonamenta en les iniciatives presentades pels diferents grups parlamentaris i pel Govern. Tant a uns com a l'altre els correspon un paper cabdal a l'hora de definir la política de la comunitat autònoma.

El Parlament es configura com un òrgan unicameral format "pels diputats del territori autònom, elegits per sufragi universal, igual, directe i secret, mitjançant un sistema de representació proporcional que assegurarà una adequada representació de totes les zones del territori". La durada del mandat d'aquests diputats és de quatre anys, període comú al de tots els altres parlaments autonòmics i al de l'Estat.

La Llei electoral de les Illes Balears estableix que el Parlament és format per cinquanta-nou diputats, elegits en quatre circumscripcions electorals, corresponents a cadascuna de les illes, d'acord amb la distribució següent: Mallorca, trenta-tres; Menorca, tretze; Eivissa, dotze; i Formentera, un.

Quant a la distribució dels escons entre les candidatures votades pels ciutadans, la Llei electoral segueix l'exemple de l'establert per al Congrés dels Diputats i aplica el sistema proporcional, en la variant de la regla D'Hondt, amb eliminació prèvia de les candidatures que no hagin obtingut, almenys, el cinc per cent dels vots vàlidament emesos.

Els grups parlamentaris 

Els grups parlamentaris es constitueixen a partir dels partits polítics, les coalicions, les federacions o les agrupacions d’electors que han participat a les eleccions dins dels deu dies següents a la sessió constitutiva del Parlament, mitjançant escrit adreçat a la Mesa, signat per tots els diputats i les diputades que desitgen formar part d’un grup determinat, on hi figurarà la denominació d’aquest i els noms de tots els membres, així com el de la persona que exercirà de portaveu i els dels diputats i/o les diputades que, eventualment, puguin substituir-la. 

Llevat del Grup Mixt, els grups parlamentaris seran formats, almenys per tres diputats i/o diputades i en cap cas no podran constituir grup parlamentari separat diputats o diputades que pertanyin a un mateix partit o coalició electoral. Així mateix, tampoc poden constituir-se ni fraccionar-se en grups parlamentaris diversos, persones que a les eleccions hagin comparegut sota una mateixa formació, coalició o partit polític. 

Els grups parlamentaris estan regulats al títol III del Reglament del Parlament de les Illes Balears, concretament als articles 23 a 30.

 El Parlament posarà a disposició dels grups parlamentaris locals i mitjans materials suficients per tal que puguin a dur a terme la seva tasca i els assignarà, amb càrrec al seu pressupost, una subvenció fixa, idèntica per a tots, i una altra de variable en funció del nombre de diputats i diputades de cadascun d’aquells, excepte en el cas que hi hagi diputats i/o diputades que formin el Grup Mixt, en el qual cas l’assignació fixa en serà proporcional per terceres parts al nombre dels seus membres, sempre que sigui inferior a tres. Les quanties es fixaran per la Mesa de la cambra, oïda la Junta de Portaveus, dins de les limitacions de la consignació pressupostària corresponent. 

Respecte d’aquestes subvencions els grups parlamentaris han de dur una comptabilitat específica que posaran a disposició de la Mesa del Parlament, sempre que ho requereixi. Les aportacions als partits seran considerades despeses congruents als efectes de justificació de les assignacions al grup.