El Parlament de les Illes Balears "mitjançant l'elaboració i l'aprovació de lleis, exerceix la potestat legislativa" (article 40 de l'Estatut d'Autonomia); aquesta potestat forma part, com es destaca a la introducció, de l'essència de l'autonomia reconeguda per la Constitució Espanyola a les "nacionalitats" i "regions", una vegada constituïdes en comunitats autònomes. Aquestes, tal com assenyalà el Tribunal Constitucional, tenen facultats legislatives pròpies que exerceixen a través dels seus òrgans de govern.
Les lleis autonòmiques tenen el mateix rang i la mateixa força vinculant que les lleis estatals. La Constitució, igual que els estatuts, no estableix cap diferència substancial entre ambdós tipus de lleis; es distingeixen només pel seu origen i pel fet de tenir una esfera competencial diferent. Així, la relació entre unes i altres es regula pel principi de competència i no pel de jerarquia. És a dir, no hi existeix una relació de superioritat o d'inferioritat, sinó la determinació de les diferents matèries que correspon de regular als parlaments respectius. Evidentment, en l'aplicació pràctica de les lleis, s'hi plantegen problemes majors i, a més, sobre la llei autonòmica hi ha un control de suspensió d'eficàcia que no hi ha a la llei estatal. Però tot això no és obstacle per afirmar la igualtat de rang que caracteritza la legislació autonòmica.
L'aprovació de les lleis autonòmiques es realitza pel Parlament de les Illes Balears mitjançant el procediment legislatiu. De la regulació que se'n fa al Reglament del Parlament de les Illes Balears, en què s'observa altra vegada la influència del model estatal, és possible de distingir-ne fases diferents:
A) Iniciativa legislativa
La iniciativa per a l'exercici de la potestat legislativa correspon, segons assenyala l'Estatut d'Autonomia a l’article 47, als diputats i a les diputades, al Govern, als consells insulars i al poble.
Així mateix l’article 75.10 de l’estatut esmentat disposa que l’Ajuntament de Palma té iniciativa per proposar la modificació del règim especial establert a la Llei de capitalitat del municipi. L’exercici d’aquesta iniciativa ve regulat als articles 116.4 i 131.2 del Reglament del Parlament.
També cal fer esment a les propostes de la Comissió Tècnica Interinsular (disposició transitòria sisena, punt 4, de l’Estatut d’Autonomia) quan atribueixen competències als consells insulars. Aquestes propostes, d’acord amb el que preveu la disposició transitòria del Reglament del Parlament, es tramiten com a proposicions de llei.
La iniciativa governamental és exercida amb la presentació d'un projecte de llei, acompanyat d'una exposició de motius, dels antecedents necessaris per tal que el Parlament s'hi pugui pronunciar, així com dels documents a què es refereix l’article 117 del Reglament de la cambra.
També cal fer l’observació que el Govern pot dictar normes amb força de llei. Així, l’article 49 de l’Estatut d’Autonomia preveu que, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, es pot dictar un decret llei; i l’article 48 del nostre estatut disposa que el Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei, que són els decrets legislatius. El Reglament de la cambra regula al títol VII el control del Parlament envers aquestes normes.
La iniciativa corresponent als diputats i a les diputades, denominada proposició de llei, pot ser presentada per un grup parlamentari amb l'única signatura de la persona que en sigui portaveu, o per un diputat o una diputada amb la d'altres quatre membres de la cambra.
La iniciativa legislativa popular s'ha d'exercir en els termes prevists a la Llei 4/1991, de 13 de març, reguladora d’aquest tipus d'iniciativa, que exigeix la presentació d'almenys deu mil firmes acreditades de persones electores i l'exclusió de determinades matèries.
B) Discussió i aprovació parlamentàries
Una vegada publicat el projecte o la proposició de llei, els diputats, les diputades i els grups parlamentaris disposen d'un termini de quinze dies per recaptar opinions i perquè els serveis de la cambra n’elaborin un dossier documental. Transcorregut aquest termini o la pròrroga, en cas que s’hagi ampliat, els diputats i les diputades disposen d’un altre termini de quinze dies per presentar-hi esmenes, que poden ser de totalitat o a l'articulat. En el primer cas, es produeix un debat de totalitat en què el Ple de la cambra expressa la seva conformitat o disconformitat amb la tramitació del text o amb el contingut d'aquest en conjunt. En el cas de les proposicions de llei, forma que adopten totes les iniciatives legislatives que no procedeixen del Govern, s’ha de produir un debat de presa en consideració pel Ple del Parlament; si es pren en consideració la iniciativa deixa de pertànyer a la persona titular i passa a ser de la cambra, i només aquesta la pot retirar. El projecte de llei de pressuposts té una tramitació especial: està subjecte a un debat de totalitat, s’hi hagin o no presentat esmenes de totalitat.
Acomplerts els tràmits esmentats, el projecte o la proposició de llei continua la tramitació a la comissió corresponent, segons quina sigui la matèria tractada. En el si d'aquella, s'hi delibera i vota, article per article, sobre la base de l'informe elaborat prèviament per una ponència formada dins la mateixa comissió. Aquesta ponència és integrada per membres de tots els grups parlamentaris, i als acords que adopti s'hi aplica el vot ponderat.
Acabat el treball en comissió, s'inicia el debat en el Ple, que pot començar per la presentació de la iniciativa per un membre del Govern o bé per la presentació del text del dictamen per un diputat o una diputada membre de la comissió. La deliberació i la votació en el Ple les ordena la Presidència de la cambra, oïdes la Mesa i la Junta Portaveus, i podran ser per articles, per matèries, per grups d'articles o d'esmenes. Per regla general, l'aprovació s'entén aconseguida amb el suport de la majoria simple, és a dir, la majoria de vots favorables dels diputats i les diputades presents.
En alguns casos, l'Estatut d'Autonomia exigeix majories qualificades, pel fet de tractar-se de qüestions que es consideren d'especial transcendència (Llei electoral, Llei del president, Llei del Govern, Llei de consells insulars i d’altres).
C) Vigència de la llei autonòmica
Finalment, la llei aprovada pel Parlament ha de ser promulgada, en nom del Rei, pel president o la presidenta de la comunitat autònoma, qui n'ordena la publicació al
Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de quinze dies, així com al
Boletín Oficial del Estado. A efectes de vigència, hom en té en compte la data de publicació en el primer, mentre que la segona publicació tan sols es realitza per al coneixement de tots els ciutadans i les ciutadanes de l'Estat.
2.- Funció de control del Govern
Correspon al Parlament l'impuls, l'orientació i el control de l'acció del Govern. Aquesta funció és actualment prou matisada per la rigidesa dels sistemes de control i pel paper dels grups parlamentaris, però això no és impediment per destacar la importància de la funció de control parlamentari i per remarcar que, en qualsevol cas, la legitimitat del Govern prové de la relació de confiança que manté amb el Parlament. Els instruments a través dels quals es manifesta aquesta relació i es concreta la funció de control governamental són: la votació d'investidura, el control ordinari, la moció de censura i la qüestió de confiança.
A) Votació d'investidura
El Parlament elegeix d'entre els seus membres el president o la presidenta de la comunitat autònoma, seguint el procediment previst a l'article 54 de l'Estatut d'Autonomia.
Se n'inicia el procediment amb la proposta de persona candidada que realitza la Presidència del Parlament, prèvia consulta amb les persones portaveus designades pels grups polítics amb representació parlamentària. La persona candidata proposada ha de presentar al Parlament el programa polític del govern que pretengui formar i sol·licitar la confiança de la cambra. Això dóna lloc a un debat, finalitzat el qual es procedeix a la votació, en la qual serà necessària l'obtenció de la majoria absoluta dels membres del Parlament. Si no s'aconseguia, s'haurà de repetir la votació quaranta-vuit hores després i aleshores en serà suficient la majoria simple. La persona investida president o presidenta és nomenada pel Rei.
Si, malgrat tot, no s'elegia president o presidenta, s'hauria de repetir aquest mateix procés en el termini màxim de seixanta dies. Transcorregut aquest termini sense haver-se’n aconseguit la investidura, es dissoldrà automàticament el Parlament, tal com preveu l’article 54.5 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
B) Control ordinari del Govern
El Parlament, en exercici de la seva funció d'impuls i de control del Govern, disposa d'instruments de control que no qüestionen directament la relació de confiança atorgada en la votació d'investidura. Es tracta, per tant, del fet que el Parlament sigui informat de l'acció del Govern per impulsar-lo i orientar-lo i, alhora, preparar-ne una hipotètica exigència de responsabilitat.
Se'n regulen els mecanismes específics en el Reglament del Parlament (articles 157 a 184), que estableix els instruments de control següents: preguntes, interpel·lacions, proposicions no de llei, sessions informatives i debats generals sobre l'acció política i de govern.
C) Moció de censura
Mitjançant la moció de censura, el Parlament pot fer efectiu el principi de responsabilitat política del Govern, ja que pot aconseguir-se la destitució de l'executiu per pèrdua de la confiança que el Parlament diposità en el president o en la presidenta amb la votació de la investidura.
L'Estatut estableix que podrà ser proposada per un quinze per cent, almenys, dels diputats i les diputades i que haurà d'incloure una persona candidata alternativa a la Presidència de la comunitat autònoma. Amb això, l'Estatut s'inscriu, com en els casos de la normativa estatal i de la resta de textos estatutaris, dins el sistema denominat de "censura constructiva". Es tracta d'un mecanisme que cerca l'estabilitat governamental perquè impedeix un buit en la institució executiva; però, d'altra banda, també en dificulta l'efectivitat, ja que una cosa és aconseguir un acord per destituir el Govern que ja no gaudeix de la confiança de la cambra, i una altra, assolir alhora idèntic acord per substituir-lo.
Perquè prosperi la moció de censura, caldrà que obtingui el vot favorable de la majoria absoluta del Parlament. Si s'aprova la moció, es produeix el cessament del president o de la presidenta i del seu govern i, simultàniament, la investidura de la persona candidata alternativa proposada, que serà nomenada president o presidenta de la comunitat autònoma pel Rei. Si no s'aprovava, les persones signants de la moció no podran presentar-ne d'altra durant el mateix període de sessions (article 56.5 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
D) Qüestió de confiança
La qüestió de confiança, tot i ser possible d'incloure-la entre els mecanismes de control parlamentari del Govern, té com una de les finalitats més importants la de renovar la confiança del Parlament en l'executiu, reforçant-ne, o intentant de reforçar-ne, la posició. En aquest sentit, és un instrument d'impuls i de suport al Govern.
Quant al procediment, s'estableix que correspon plantejar la qüestió de confiança a la Presidència de la comunitat autònoma, prèvia deliberació del Govern, sobre el seu programa o sobre una declaració política general. La qüestió es debatrà pel Parlament, i es considerarà renovada la confiança al president o a la presidenta amb el vot de la majoria simple dels diputats i diputades.
Si el Parlament negava la seva confiança a l'executiu, el president o la presidenta d'aquest hauria de dimitir, i s'hauria de convocar, dins el termini màxim de quinze dies, una nova sessió plenària per tal de procedir a l'elecció d'un nou president o d’una nova presidenta de la comunitat autònoma.