El Ple aprova la Llei de simplificació i racionalització administratives de les Illes Balears

Notícia del Parlament - 26 de novembre de 2024

La llei dimana del i deroga el Decret llei 3/2024, mantenint o modificant l’articulat, que introdueix canvis a una cinquantena de lleis autonòmiques en àmbits molt diversos

El Ple del Parlament s’ha reunit avui dia 26 de novembre, amb els punts de l’ordre del dia següents.

ACTE DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Abans de començar el Ple, a la Sala de Passes Perdudes s’ha commemorat el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, amb el discurs del president del Parlament, Gabriel Le Senne, l’encesa d’una espelma per cadascuna de les quaranta-una víctimes de violència de gènere a Espanya durant el 2024 i la lectura d’un manifest dels grups Popular, Socialista, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Unides Podem [VÍDEO I NOTA INFORMATIVA]

PREGUNTES

El primer punt de l'ordre del dia, ha correspost a la formulació de les preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.

INTERPEL·LACIÓ

Al segon punt de l’ordre del dia s'ha substanciat la Interpel·lació RGE núm. 4980/23, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a política general en matèria d'emergències.

La diputada Teresa Suárez ha interpel·lat Antònia Maria Estarellas, consellera de Presidència i Administracions Públiques, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.

MOCIÓ

Al tercer punt de l’ordre del dia s’ha substanciat la Moció presentada pel grup parlamentari Mixt-Unides Podem relativa a polítiques en matèria d’habitatge, de la qual s’han aprovat tres punts.

Text i votació de la Moció presentada pel Grup Parlamentari Mixt-Unides Podem, defensada per la diputada Cristina Gómez, relativa a polítiques en matèria d'habitatge, derivada de la Interpel·lació RGE núm. 4283/24.

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a:

A. Aplicació de les mesures previstes a la Llei balear de l’habitatge 5/2018 i, si escau, redacció i aprovació dels reglaments que calguin:

1. Dret subjectiu a l’habitatge: garantint als sol·licitants d’habitatge públic la corresponent subvenció entre tant no se’ls entrega un habitatge de lloguer social.

Rebutjat per 34 vots en contra (Francisco José Cardona, Agustín Buades, Mixt-Llorenç Córdoba, VOX, Popular), 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Socialista).

2. Oficines d’habitatge buit, amb un mínim de 5 a Mallorca, 3 a Eivissa, 2 a Menorca i 1 a Formentera.

3. Oficines d’acompanyament social i jurídic, amb un mínim de 5 a Mallorca, 3 a Eivissa, 2 a Menorca i 1 a Formentera.

4. Expropiació de l’ús temporal (7 anys) dels 526 habitatges que consten al registre de grans tenidors del GOIB a data d’ 11 d’agost de 2024 així com dels que s’hagin anat registrant amb posterioritat.

5. Actualització periòdica del registre d’habitatges buits de grans tenidors.

Aprovat per 51 vots a favor i 7 en contra (Agustín Buades, VOX).

B. Modificar la Llei balear de l’habitatge 5/2018:

6. Ampliació dels anys d’expropiació de l’ús temporal dels habitatges buits de grans tenidors (de 7 a 15 anys) per tal de poder ampliar la borsa d’habitatges de lloguer social.

7. Ampliació de les facultats del dret de tempteig i retracte a qualsevol operació de compravenda entre grans tenidors, no només d’edificis sencers, sinó també de pisos o habitatges individuals i sòl urbà en nuclis urbans.

C. Aplicació a les Illes Balears de les mesures previstes a la Llei estatal 3/2023, pel dret a l'habitatge per tal de lluitar contra l’especulació del mercat immobiliari de lloguer i per tant afavorir l’oferta de lloguers assequibles:

8. Declaració com a zona de mercat residencial tensionat (ZMRT) de totes les Illes Balears i per tant, també: 1) la consideració de gran tenidor a partir de 5 habitatges, i 2) la limitació dels preus dels lloguers aplicant a) la renda actualitzada del contracte anterior (persones físiques), i b) el menor import resultant d’entre els següents: b.1) el de la renda actualitzada derivada del contracte anterior, o b.2) el resultant d’aplicar l’índex de preus de referència publicat per la Resolució 14-03-24 de la Secretaria d’Estat i Agenda Urbana.

9. Desenvolupament d’una campanya institucional massiva i de llarga durada contra els lloguers abusius i en favor dels preus referenciats segons índex de la resolució 14-03-24 de la Secretaria d’Estat i Agenda Urbana.

D. Modificació del programa Lloguer Segur del Govern balear:

10. Determinació del preu dels lloguers del programa Lloguer Segur del Govern balear segons índex de la resolució 14-03-24 de la Secretaria d’Estat i Agenda Urbana.

11. Reduir el requisit de màxim de guanys de les possibles persones o unitats de convivència sol·licitants a fins 40.000 €/any.

12. Eliminar la possibilitat de pagar per avançat el lloguer dels 7 anys als propietaris que s’hi adhereixin al programa.

13. Eliminar el pagament dels honoraris dels APIS i dels administradors de finques per part del Govern Balear, honoraris que seran abonats pels propietaris.

Punt amb esmena del Grup Parlamentari Socialista.

14. Reglamentar l’accés a aquests habitatges en condicions d’igualtat, publicitat i lliure concurrència per part de les persones sol·licitants d’habitatge, afavorint en el sistema de puntuació a totes aquelles que per raons socioeconòmiques tinguin més complicat l’accés a un habitatge digne.

15. Seguiment i fiscalització de les decisions d’adjudicació per part de funcionaris públics o personal adscrit a l’IBAVI.

Aprovat per 51 vots a favor i 7 en contra (Agustín Buades, VOX).

16. Reduir a 2 anys el temps de residència efectiva i continuada per poder sol·licitar el lloguer.

E. Modificació del programa Construir per Llogar del Govern balear (Decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge 02-10-2023):

17. Determinació del preu dels lloguers del programa Construir per Llogar del Govern balear segons índex de la resolució 14-03-24 de la Secretaria d’Estat i Agenda Urbana. F. Modificació del programa Habitatge a Preu Limitat del Govern balear (Decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge 02-10-2023).

18. Determinació del preu dels lloguers del programa Habitatge a Preu Limitat del Govern balear segons índex de la resolució 14-03-24 de la Secretaria d’Estat i Agenda Urbana.

G. Respecte de la compravenda d’habitatges o de la seva tinença:

19. Prohibició de venda d’habitatges a persones no residents a les Illes Balears.

Rebutjat per 34 vots en contra (Francisco José Cardona, Agustín Buades, Mixt-Llorenç Córdoba, VOX, Popular), 7 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca) i 17 abstencions (Socialista).

20. Prohibició de compravenda d’habitatges amb motius no residencials, o subsidiàriament, gravamen del 30%.

Rebutjat per 34 vots en contra (Francisco José Cardona, Agustín Buades, Mixt-Llorenç Córdoba, VOX, Popular), 4 vots a favor (Mixt-Unides Podem, MÉS per Mallorca) i 19 abstencions (Mixt-MÉS per Menorca, Socialista).

21. Gravamen a les segones residències en mans de persones no residents existents actualment.

H. Respecte de les places hoteleres obsoletes a nuclis urbans:

22. Elaboració i desenvolupament per part de l’ IBAVI d’un pla pilot en relació amb les places hoteleres obsoletes situades a nuclis urbans per a la seva reconversió a habitatges de protecció oficial (HPO).

I. Modificació de la Llei de turisme de les Illes Balears (Llei 8/2012 de 19 de juliol) i del Reglament d’estades turístiques en habitatge (Decret llei 3/2022 d’11 de febrer) respecte del lloguer turístic en habitatge:

23. Prohibició del lloguer turístic en edificis plurifamiliars a tot el territori de les Illes Balears (nuclis urbans i nuclis turístics), així com en edificis unifamiliars dels nuclis urbans de totes les Illes Balears.

24. Introducció i implementació de la sanció de confiscació temporal en casos d’incompliment reiterat del punt anterior (durant el temps de confiscació, l’habitatge serà incorporat a la borsa d’habitatges de lloguer social de l’IBAVI).

25. Manteniment de la moratòria de llicències turístiques i la revisió d’un canvi normatiu de les llicències donades a perpetuïtat, així com prohibició d’emetre certificats de reserva de dret a una llicència futura per part dels ajuntaments. J. Respecte del cos d’inspectors de la Conselleria d’Habitatge.

26. Augment del nombre d'inspectors d’habitatge amb la següent distribució: +5 Mallorca, +2 Eivissa, dotar-ne de 2 a Menorca i dotar-ne d’ 1 a Formentera per tal de perseguir entre d’altres, pràctiques d’assetjament immobiliari, infrahabitatge i condicions il·legals i incompliments reiterats com ara el de condicions d’habitabilitat dels immobles per part dels propietaris en relació als contractes de lloguer.

K. Respecte de la SAREB:

27. Adquisició per part de l’IBAVI de tot el sòl urbà existent als nuclis urbans de totes les Illes Balears en mans de la SAREB amb l’objectiu de dotar-se de reserves de sòl on poder construir habitatge públic i dotacional, o cedir el seu ús temporal a cooperatives d’habitatge.

28. Adquisició per part de l’IBAVI de tots els habitatges en mans de la SAREB existents als nuclis urbans de totes les illes Balears per tal de ser incorporats a la seva borsa d’habitatge públic o a la futura xarxa de pisos housing first.

L. Respecte d’edificis públics en nucli urbà que estan abandonats o en persistent situació de desús per part de les AAPP propietàries:

29. Adquisició per part de l’IBAVI de tots els edificis públics en nucli urbà que estan abandonats o en persistent situació de desús, especialment els del Ministeri de Defensa, amb la finalitat de rehabilitar-los i destinar-los a habitatge social, dotacional o cedir el seu ús temporal a cooperatives d’habitatge, així com per a la creació de la futura xarxa de centres de baixa exigència i pisos housing first.

M. Universalització de deduccions en favor de les persones llogateres:

30. Universalització de les deduccions en favor de les persones llogateres, sense distingir per trams de renda, tal succeeix amb les deduccions de les persones propietàries.

Rebutjat per 51 vots en contra i 7 a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca).

N. Lluita contra el sensellarisme

31. Col·laboració amb consells insulars i ajuntaments en la creació d’una xarxa de Centres de Baixa Exigència i pisos housing first per tal d’oferir allotjament a persones sense llar.

Aprovat per unanimitat

O. Mesures contra l’assetjament immobiliari

32. Obrir oficines específiques o ampliar els departaments de les oficines d’habitatge i també de consum per tal de poder assistir i acompanyar, jurídicament i socialment, a les víctimes d’assetjament immobiliari, en qualsevol de les seves modalitats.

Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.

El Grup Parlamentari VOX ha presentat una esmena de modificació que ha estat rebutjada, el Grup Parlamentari Socialista n’ha presentat quatre de modificació, de les quals el grup proposant n’ha acceptat una (la 16134/24) i el Grup Parlamentari Popular n’ha presentat una de modificació, que ha estat rebutjada.

LLEI DE SIMPLIFICACIÓ I RACIONALITZACIÓ ADMINISTRATIVA

Finalment, en el darrer punt de l'ordre del dia el Ple ha aprovat la “Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears”.

La tramitació com a projecte de llei fou aprovada pel Ple del Parlament el dia 11 de juny de 2024, en el qual es convalidà el Decret.

El dia 24 de setembre es constituí la ponència en el si de la Comissió d’Hisenda i Pressupostos per debatre el projecte de llei RGE núm. 75161/2024, que començà el debat de les 573 esmenes presentades pels grups parlamentaris al projecte de llei. La ponència, després de cinc sessions, aprovà 9 esmenes (consultar l’Informe de Ponència), distribuïdes a la taula adjunta.

Seguint allò establert als articles 157 i 128, 129, 130, 131 i 132 del Reglament del Parlament de les Illes Balears, després del debat en ponència, el Projecte de llei i les esmenes mantingudes es debateren i votaren en comissió i s’aprovaren 73 esmenes i transaccions que s’incorporaren al text.

Al Ple, s’han aprovat per 27 vots a favor (Francisco José Cardona, Mixt-Llorenç Córdoba, Popular), 24 vots en contra (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Socialista) i 6 abstencions (Agustín Buades, VOX) els vots particulars als articles 24, 25 i 27 de la Llei, que havien quedat sense contingut en haver estat rebutjats en ponència.

Els grups s’han oposat a totes les transaccions presentades (cal recordar que, segons l’article 136.2 del Reglament, “només es podran admetre a tràmit esmenes de transacció entre les ja presentades i el text del dictamen si cap grup parlamentari no se n'oposava a l'admissió i aquesta comportava la retirada de les esmenes respecte de les quals es transigeix. Aquestes esmenes es presentaran per escrit a la Presidència”, i per tant les esmenes presentades s’han votat en la seva redacció original.

Al Ple s’ha aprovat l’esmena d’addició del diputat no adscrit Francisco Cardona, així com 17 esmenes de les 20 que quedaven pendents del Grup Parlamentari Popular i 34 del Grup Parlamentari VOX (podeu consultar les esmenes en aquest enllaç: EXPEDIENT)

(En acabar la votació, la portaveu adjunta del Grup Popular, Margalida Durán, ha reconegut un error del seu grup en la votació de les 34 esmenes del Grup Parlamentari VOX que han sortit aprovades. Ha demanat a la Presidència la possibilitat de repetir la votació, a la qual cosa s’ha oposat la portaveu del Grup Parlamentari VOX, Manuela Cañadas, i per tant el resultat de la votació s’ha mantingut)

GRUP	TOTAL ESMENES	Esmenes aprovades en ponència	Esmenes i transaccions aprovades en comissió	Esmenes aprovades en Ple	TOTAL APROVADES
POPULAR	72	7	44	17 11944 11941 11965 11966 11933 11934 11951 11979 11947 11971 11992 12002 11962 11978 11959 11996 11997	68
SOCIALISTA	190	1	6	0	7
VOX	57	0	19	34 12023 12004 12005 12006 12007 12031 12032 12033 12034 12035 12036 12037 12038 12042 12046 12045 12047 12048 12049 12050 12051 12052 12053 12054 12055 12010 12011 12022 12019 12021 12059 12060 12026 12028	53
MÉS x MALLORCA + MIXT (MÉS x MENORCA)	151	1	4	0	5
MÉS x MALLORCA	23	0	0	0	0
MIXT (MÉS x MENORCA) + MÉS X MALLORCA	36	0	0	0	0
MIXT (MÉS x MENORCA)	1	0	0	0	0
MIXT (UNIDAS PODEMOS)	41	0	0	0	0
DIPUTAT NO ADSCRIT- FRANCISCO CARDONA	1	0	0	1 11584	1
DIPUTAT NO ADSCRIT-AGUSTÍN BUADES	1	0	0	0	0
TOTAL	573	9	73	52	134

Enllaç a l’expedient amb totes les esmenes: EXPEDIENT

Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears

Calendari

28 de maig de 2024: El Butlletí Oficial de les Illes Balears publica el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears

11 de juny de 2024: El Ple valida el Decret de mesures urgents per a la simplificació i racionalització de les administracions públiques per 34 vots a favor (Popular, VOX, Mixt-Sa Unió de Formentera, Xisco Cardona-diputat no adscrit), i 25 vots en contra (Socialista, MÉS per Mallorca, Mixt-MÉS per Menorca, Mixt-Unides Podem). La majoria dels grups parlamentaris de la Cambra sol·liciten que el Decret llei es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa ha és APROVADA per unanimitat. [NOTA DE PREMSA]

24 de setembre de 2024: Es constitueix la ponència, Mauricio Rovira és nomenat coordinador i s’inicia la redacció de l’informe. Al llarg de cinc sessions (el 24 i 25 de setembre, i el 2, 8 i 15 d’octubre) la ponència aprova 9 esmenes al Projecte de llei (consultar l’Informe de Ponència)

29 d’octubre de 2024: La Comissió d’Hisenda i Pressuposts dictamina el Projecte de llei i incorpora 73 esmenes i transaccions (consultar el dictamen). Queden pendents 490 esmenes que seran debatudes i votades en sessió plenària.

12 de novembre de 2024: Atès l’escrit presentat pels grups Parlamentaris Socialista, MÉS per Mallorca, Mixt-MÉS per Menorca i Unides Podem el Ple acorda per assentiment ajornar el debat i votació del dictamen fixat a l’ordre del dia del Ple de dia 12 de novembre de 2024.

26 de novembre de 2024: El Ple aprova la Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears amb l'aprovació dels vots particulars als articles 24, 25 i 27 de la Llei, que havien quedat sense contingut en haver estat rebutjats en ponència. l’esmena d’addició del diputat no adscrit Francisco Cardona, així com 17 esmenes de les 20 que quedaven pendents del Grup Parlamentari Popular i 34 del Grup Parlamentari VOX (podeu consultar les esmenes en aquest enllaç: EXPEDIENT)

Contingut

Aquesta llei s'estructura en un títol preliminar i tres títols específics, disposicions addicionals, disposicions transitòries, disposició derogatòria i una disposicions finals.

Segons l’exposició de motius, el títol preliminar estableix l’objecte del Decret llei, que consisteix en l’adopció de mesures necessàries, de caràcter extraordinari i urgent, per promoure la simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. A més, es determina el deure general de promoció de la simplificació administrativa.

El títol I determina les mesures de simplificació normativa i procedimental de caràcter general, que es duen a terme a través de la modificació de diversos textos legals. n matèria de subvencions, entre d’altres, es preveu la possibilitat que els sol·licitants, els beneficiaris i les entitats col·laboradores es relacionin amb l’òrgan o entitat convocant per mitjans electrònics en determinats supòsits, i que les successives publicacions en el procediment de concessió puguin dur-se a terme a la seu electrònica. A més, cal destacar l’agilització en el pagament de les subvencions a través de la introducció d’un sistema de comprovació prèvia.

Seguint l’exposició de motius, els procediments d’elaboració de disposicions reglamentàries són cada vegada més extensos, per la qual cosa se simplifiquen els impactes que s’han d’analitzar i els tràmits d’audiència i informació pública i es preveu la possibilitat de dur a terme una memòria d’anàlisi de l’impacte normatiu simplificada. A més, es reformulen els projectes que s’han de sotmetre a dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears, atès que s’exclouen els projectes d’ordre del conseller i els projectes de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals vengui determinat per la normativa sectorial o europea.

En matèria de procediment administratiu, en la línia de la normativa estatal, es redueix el termini d’emissió d’informes que provenen d’altres administracions. Així mateix, s’efectuen dues modificacions puntuals. Una, pel que fa als acords de Consell de Govern en l’inici d’expedients de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional. L’altra, per preveure la consulta a les plataformes d’intermediació de dades o qualssevol altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte per tramitar i resoldre procediments sancionadors.

Finalment, en aquest títol es preveu l’aprovació d’una «Guia de simplificació de procediments de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» en un termini de sis mesos des de l’aprovació d’aquest Decret llei.

El títol II, que regula les mesures de simplificació normativa i procedimental per àmbits sectorials, es divideix en catorze capítols. En el capítol I, en matèria d’agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural, destaquen la modificació de la llei Agrària de les Illes Balears, per tal de simplificar, facilitar i clarificar les obligacions i els requisits dels titulars de les explotacions agràries per exercir aquesta activitat, la racionalització de la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d’explotacions agrícoles, així com la modificació de la regulació del règim general de caça, a l’efecte de simplificar la tramitació de les autoritzacions pels aprofitaments cinegètics.

A més, s’adapta i es reforça el règim sancionador en matèria de l’Estatut dels productors industrials i agroalimentaris de les Illes Balears, i es modifiquen els requisits derivats de la pandèmia als espais naturals de l’illa de Cabrera.

En el capítol II, en matèria de la mar, el cicle de l’aigua i recursos hídrics, s’escometen les reformes necessàries per donar una solució a l’acumulació d’expedients existent en aquest àmbit. Si bé en els darrers mesos s’ha dut a terme una intervenció decisiva per evitar dilacions innecessàries, es considera d’extraordinària i urgent necessitat l’eliminació de la petició preceptiva de determinats informes perquè la simplificació administrativa pretesa tengui efectes immediats. Cal destacar, en la mateixa línia simplificadora, la necessària regulació de les activitats i usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l’Administració; de les zones inundables i àrees de prevenció de risc d’inundació; de les autoritzacions al domini públic marítimoterrestre per a esdeveniments d’interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges; i l’autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes (en la línia d’allò que va establir en aquest àmbit la Llei 4/2023, de 6 de juliol, d’ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia, avalada per la recent sentència del Tribunal Constitucional 68/2024, de 23 de abril).

En el capítol III, respecte de l’educació, entre d’altres, es regulen els concerts educatius del primer cicle d’educació infantil, i es completen els mòduls econòmics dels concerts educatius. Aquesta forma de finançament, segons l’exposició de motius implicarà un sistema àgil del finançament en els mateixos termes que els centres educatius públics. A més, s’adopta una mesura retributiva que incideix en la fidelització dels treballadors docents, ja que es corregeixen el cost i els factors que determinen la difícil o molt difícil cobertura de les places a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, com ara el preu mitjà del lloguer d’un habitatge de superfície mitjana en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears (així com amb la resta del territori de l’Estat), la doble insularitat o l’efecte de la temporalitat laboral en el sector serveis en relació amb l’increment de l’escolarització d’alumnat nouvingut. El capítol IV aborda les mesures en matèria d’inversions d’interès autonòmic, respecte de les quals es concreten i amplien els equipaments públics que poden ser objecte de declaració d’inversió d’interès autonòmic. Com a novetat, es preveu que els ajuntaments de Palma i Eivissa, sobre la base del principi d’externalitat positiva inherent a la seva condició de capital, puguin sol·licitar al Consell de Govern la declaració d’inversió d’interès autonòmic de determinats equipaments. D’altra banda, s’introdueix la possibilitat de dur a terme declaracions d’inversions d’interès insular (en el cas d’infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars) i poder dur a terme aquestes declaracions d’interès als centres educatius privats sostinguts amb fons públics (a l’efecte de disposar d‘un instrument jurídic que permeti, amb la màxima celeritat, millorar o ampliar els equipaments existents i garantir una educació de qualitat a tot l’alumnat dels centres educatius sostinguts amb fons públics). A més, per seguretat jurídica, es completa el marc normatiu amb indicació expressa de l’aplicació del règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats. En el capítol V s’adopten diverses mesures per reduir les traves burocràtiques en matèria d’energies renovables (amb una important simplificació en projectes de transició energètica).

En matèria d’indústria i emprenedoria, el capítol VI conté una mesura important per reduir el temps d’espera en la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a través de la modificació del model de gestió. Actualment el problema del temps d'espera per a accedir a la prestació del servei d’ITV va directament relacionat amb l'escassetat d'infraestructura de la qual es disposa a les illes.

El text de la normativa autonòmica actualment vigent restringeix un dels models que permet la normativa estatal, i està impedint beneficis als usuaris i una expansió de la xarxa d'estacions a les Illes Balears, motiu pel qual és oportú i necessari aprovar un nou marc jurídic autonòmic que coincideixi amb l’estatal i que doni cobertura a tots els possibles models de gestió de la ITV.

El capítol VII, destinat a la mobilitat, conté modificacions puntuals de la normativa reguladora del Consorci de Transports de Mallorca, entre d’altres, perquè pugui dur a terme estudis i informes tècnics sobre la mobilitat a les Illes Balears. A més, regula els aparcaments dissuasius municipals, amb caràcter extraordinari i temporal. Aquesta mesura té un doble objectiu: d’una banda, millorar la mobilitat durant períodes de major afluència de visitants (especialment als nuclis urbans i a les platges); de l’altra, des d’una perspectiva mediambiental, millorar la qualitat de l’aire dels nuclis urbans (amb els corresponents efectes beneficiosos en la salut de la ciutadania), alhora que es preveu poder revertir el terreny al seu estat original una vegada finalitzi el període d’ús d’aquests equipaments. La regulació en matèria mediambiental del capítol VIII va enfocada principalment a reduir l’acumulació d’expedients existents també en aquest àmbit amb l’objectiu de simplificar les avaluacions d’impacte ambiental i agilitar l’emissió dels informes.

En primer lloc, se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es configura un òrgan ambiental unipersonal, tal com hi ha a altres comunitats autònomes i a l’Estat, per garantir una tramitació més àgil dels procediments. Aquesta supressió no suposa en cap cas la reducció de la protecció ambiental a les Illes Balears ja que es continuaran sol·licitant els

informes d’impacte ambiental prevists a la normativa. Això sí, els tràmits que es duguin a terme davant l’òrgan ambiental, d’ara endavant unipersonal, seran més àgils amb la nova configuració que se li dona.

En segon lloc, es duen a terme modificacions puntuals dels projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental ordinària o simplificada, a fi de racionalitzar-los i adaptar-los a la normativa estatal. A més, es regulen les particularitats relatives a la vigència de les declaracions i els informes d’impacte ambiental. Amb aquesta nova regulació es vol donar resposta, entre d’altres, al problema de molts emissaris i altres infraestructures hidràuliques, atès que es pot donar la incongruència que les autoritzacions preceptives i pertinents (per exemple, en matèria de costes), després d'anys de tramitació, es puguin veure denegades o condicionades negativament, per tenir la declaració d’impacte ambiental concedida però caducada i haver de tornar a reiniciar tota la tramitació des de l’inici. Per acabar amb aquest capítol, es duen a terme diverses modificacions normatives per tal de donar compliment a diversos acords. D’una banda, l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei de les Illes Balears 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada (BOIB núm. 76, de 8 de juny de 2023), d’acord amb el qual el Govern de les Illes Balears assumeix el compromís de modificar els apartats 7 i 8 de l’article 9 d’aquesta Llei. D’altra banda, l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei de les Illes Balears 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera (BOIB núm. 169, de 14 de desembre), d’acord amb el qual el Govern de les Illes Balears assumeix el compromís de modificar i derogar diversos preceptes d’aquesta Llei. En el capítol IX es duen a terme algunes modificacions puntuals en matèria de funció pública, a través de les quals es completa la regulació de les pròrrogues de les comissions de serveis i de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.

El capítol X, en l’àmbit de la salut i els serveis socials, regula la Història Social Única, com a instrument que ha d’integrar la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials i, si s’escau, dels membres del nucli familiar, així com la comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials, i la necessària agilització del règim d’accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental. Les modificacions en matèria de turisme del capítol XI s’enfoquen, en primer lloc, per seguretat jurídica i per facilitar l’aplicació per part dels operadors jurídics, a fer les reformes conseqüents a la supressió de la cèdula d’habitabilitat, la qual cosa redunda a favor de la corresponent simplificació normativa. En segon lloc, i en la línia d’altres mesures mediambientals contingudes en aquest Decret llei, es preveuen expressament, en aquest àmbit, les instal·lacions d’eficiència energètica, i infraestructures per a la recàrrega de vehicles elèctrics i energies renovables. Respecte de l’urbanisme, destaquen dues mesures del capítol XII. En primer lloc, l’eliminació de la cèdula de primera ocupació que expedeixen els consells insulars (a excepció del d’Eivissa que, mitjançant l’aprovació d’un Reglament de supressió i reducció de càrregues administratives en matèria d’habitabilitat, urbanisme i patrimoni històric, la va eliminar), la funció de la qual passa a la llicència d’ocupació o primera utilització. Malgrat que ambdós procediments no tenen exactament la mateixa finalitat, resulta que els documents i requeriments per obtenir-les són pràcticament els mateixos i el tràmit de la llicència d’ocupació i primera utilització pot abastar ambdues funcions. D’aquesta manera els promotors ja no han de presentar documentació similar en dues administracions diferents i se redueix la burocràcia. A més, s’escometen unes modificacions puntuals en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, per suprimir les referències a l’esmentada cèdula d’habitabilitat de primera ocupació i per preveure expressament l’oferta d’habitatges protegits construïts a l’empara de l’establiment d’un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques. En segon lloc, l’establiment d’un règim de col·laboració publicoprivada a través de les entitats privades de certificació urbanística, acreditades per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). Aquest sistema d’externalització, que ha funcionat amb èxit a altres comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Madrid o Galícia, permetrà agilitar la concessió de llicències per part dels ajuntaments.

Així mateix, s’efectua una modificació puntual de la reclassificació de sòls urbans sense urbanització consolidada que es va dur a terme a través del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística. En concret, se suprimeix un incís que establia l’obligació que no hagués transcorregut més de tres anys del darrer acte essencial en la tramitació del procés d’adaptació per poder mantenir la classificació de sòl urbà. Aquesta nova normativa va suposar un escull burocràtic per a alguns municipis que ja havien adoptat l’acord d’aprovació inicial de l’instrument de planejament, situació que és del tot necessari resoldre. L’actual modificació, que desplegarà els efectes des de l’entrada en vigor del Decret llei 10/2022, permetrà als municipis afectats mantenir la classificació com a sòl urbà. En un sentit semblant, tot i que en aquest cas respecte de la disposició addicional setzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, s’introdueix una nova disposició transitòria en aquesta mateixa Llei a fi de regular un règim específic d’utilització provisional d’edificacions incloses en els àmbits afectats per la disposició addicional setzena esmentada.

El capítol XIII inclou mesures específiques relatives al finançament de Palma com a capital de les Illes Balears. Respecte de les mesures en matèria de taxes i exaccions de dret públic del capítol XIV, destaca l’establiment d’exempcions i bonificacions atenent criteris de rendiment acadèmic o socioeconòmics de l’alumnat de les Illes Balears a l’objecte de facilitar a la població de les Illes Balears l’accés als ensenyaments universitaris oficials i als ensenyaments artístics superiors.

El títol III es refereix a les mesures per impulsar la digitalització de les administracions públiques de les Illes Balears, com ara l’automatització de l’activitat administrativa, l’actuació administrativa automatitzada, la Plataforma d’Interoperabilitat de les Illes Balears i l’adhesió de les entitats locals de les Illes Balears, el Sistema de registre electrònic i el Pla de Digitalització de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Les disposicions addicionals entre d’altres mesures, permeten fer front a la mancança de personal en llocs de difícil cobertura en l’àmbit dels serveis socials a l’illa d’Eivissa i als efectes de l’execució de dues sentències en l’àmbit farmacèutic. També es preveu la implantació d’un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la Comunitat Autònoma, així com el cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions realitzades pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l’àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus. A més, s’estableix un termini per tal que els consells insulars duguin a terme la reglamentació corresponent per al funcionament de les entitats privades de certificació urbanística i la determinació dels preus mínim i màxim que han de percebre. A més es regulen les oficines d’assistència en matèria de registres en les quals els interessats poden ser assistits per un funcionari habilitat per a la identificació i signatura electrònica, o la presentació de sol·licituds a través d'un registre electrònic. Així mateix, s’estableix un procediment de legalització extraordinària d’edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents en sòl rústic, tenint en compte jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem en relació amb els edificis, construccions, instal·lacions i usos fora d’ordenació respecte dels quals hagi prescrit el dret de l’administració a exigir el restabliment de la legalitat urbanística. En tot cas, s’estableix que, en el cas d’habitatges, aquests no es podran destinar a la comercialització d’estades turístiques, llevat que es tracti d’habitatges que ja disposin d’un títol habilitant anterior al 29 de maig de 2024. També es regula un règim extraordinari de per a la millora d’instal·lacions esportives municipals, i es declara el servei d’explotació de llotja i subhasta de productes pesquers com a servei d’interès econòmic general a l’àmbit territorial de l’illa de Mallorca. Les disposicions transitòries regulen, entre d’altres aspectes, el règim transitori inherent a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears; el règim transitori derivat de la supressió de la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació, o el règim transitori en matèria de relacions per mitjans Així mateix, es determina el règim transitori pel que fa a les d’atribucions i funcions en matèria de litoral i pel que fa a la regularització electrònics en convocatòries de subvencions per tal de permetre que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l’entitat convocant a través de mitjans electrònics, en els termes que s’hi estableixen de determinats emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament; i també respecte de les sol·licituds de llicència per a la construcció d’habitatge de nova planta o canvi d’ús a habitatge en edificis existents a sòl rústic, i respecte de determinades autoritzacions provisionals en matèria urbanística.

Finalment, per raons de seguretat jurídica, s’estableix un règim transitori.La disposició derogatòria única inclou la clàusula habitual d’estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a les normes que s’aproven per mitjà del Decret llei, i també la derogació expressa de diverses normes d’acord amb altres mesures de simplificació contingudes en aquesta llei. A més, aquesta disposició elimina de l’ordenament jurídic algunes determinacions obsoletes i, entre d’altres, millora l’autonomia dels ajuntaments i entitats locals menors pel que fa a la retribució dels membres electes.

Pel que fa a les disposicions finals, destaca la modificació del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, d’acord amb el resultat de les negociacions dutes a terme en el si de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2024. Així mateix, es fan algunes modificacions en la normativa en matèria d’habitatge, bàsicament a fi de completar la regulació aplicable en matèria de protecció de dades; i es retoca puntualment, per simplificar-ho encara més, el procediment relatiu a les garanties que s’han de constituir per les obres i instal·lacions dutes a terme per les empreses distribuïdores d’energia elèctrica. També es modifiquen puntualment dues normes de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2024, a saber, i en primer lloc, es recupera la vigència d’un article del Decret de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; i, en segon lloc, es modifica la lletra f) de l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de, de manera que la referència que es fa en aquesta lletra a l’Agència Tributària de les Illes Balears es limiti expressament a l’article 87 de la Llei general tributària, en matèria d’informació i assistència als contribuents, i no ja a l’article 88 de la Llei general esmentada, en matèria de consultes tributàries; de manera que el procediment relatiu a les consultes tributàries, que en poden ser vinculants, es vehiculi en tot cas a través del Consell Assessor Fiscal i el Comitè Tècnic de Dictàmens d’aquest Consell que regula la mateixa disposició addicional quarta de la Llei 12/2023 esmentada, i es resolgui formalment pel conseller competent en matèria d’hisenda i president del Consell Assessor esmentat.

Pel que fa la modificació, també puntual, de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aquesta té una doble finalitat: d’una banda, adaptar la terminologia de l’eventual subrogació del personal de la Fundació Balear d’Innovació i Tecnologia en l’Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions a la terminologia pròpia aplicable al personal laboral, el qual no s’adscriu sinó que se subroga; i, d’altra banda, preveure que els convenis que subscrigui l’Agència esmentada en l’àmbit de les telecomunicacions i les radiocomunicacions puguin tenir una durada superior a la que preveu amb caràcter general la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, en la mateixa línia que la legislació vigent en matèria de patrimoni, com ara la que resulta dels articles 23 i 64 de la Llei 6/2001, d’11 d’abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Per acabar, la disposició final que estableix l’entrada en vigor de la Llei, parteix de la base, amb caràcter general, de la data de publicació d’aquesta en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, si bé concreta des de quan desplegaran efectes algunes de les disposicions.