Nota.- Cal fer notar l'acord d'una alteració de l'ordre del dia que ha suposat que la plenària s'iniciàs amb la interpel·ació i, a continuació, amb les preguntes de control a l'executiu.
INTERPEL·LACIÓ
Al segon punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat la interpel·lació (RGE núm. 5274/24) presentada pel Grup Parlamentari Socialista, relativa a política general del Govern de les Illes Balears en matèria de polítiques LGTBI.
El diputat Ares Fernández, ha interpel·lat Catalina Cirer, consellera Famílies i Afers Socials del Govern de les Illes Balears, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
PREGUNTES
El segon punt de l'ordre del dia, ha correspost a la formulació de les preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.
MOCIÓ
Al tercer punt de l'ordre del dia, s'ha substanciat el debat i la votació d'una moció (RGE núm. 7516/24), del Grup Parlamentari Socialista, relativa a política general del Govern en matèria d'agilització administrativa, la qual ha estat APROVADA parcialment amb votacions separades per punts, amb els resultats i la redacció final següent:
1.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a presentar públicament els estudis que avalen les decisions establertes al Decret llei 3/2024, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.
Rebutjat per 33 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
2.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a sol·licitar un informe a la Fundació Impulsa amb l’objectiu de valorar, de forma rigorosa, si el Decret llei 3/2024, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, s’adequa als objectius fixats per la mesa de diàleg per a la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les Illes Balears.
Rebutjat per 33 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
3.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a deixar sense efectes el Decret llei 3/2024, de mesures urgents de simplificació iracionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, mentre no compti amb el vistiplau de la mesa de diàleg per la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les Illes Balears.
Rebutjat per 33 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
4.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a deixar sense efectes el Decret llei 3/2024, de mesures urgents de simplificació iracionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, mentre no quedi constatat que les mesures incloses no van en detriment de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les Illes Balears.
Rebutjat per 33 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
5.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a no aprovar cap mesura que vagi en contra de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental de les Illes Balears.
Aprovat per 51 vots a favor i 7 vots en contra (VOX).
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
Per a la presentació i defensa de la iniciativa ha intervingut el diputat Marc Pons (Socialista).
Tot seguit han intervingut els grups parlamentaris per fixar-ne la posició: Patricia de las Heras (VOX), Lluís Apesteguía (MÉS per Mallorca), Joana Gomila (Mixt-MÉS per Menorca) i Lourdes Cardona (Popular).
DECRET LLEI
Al quart punt de l'ordre del dia, el Ple ha VALIDAT per 34 vots a favor (Popular, VOX, Mixt-Sa Unió de Formentera, Xisco Cardona-diputat no adscrit), i 25 vots en contra (Socialista, MÉS per Mallorca, Mixt-MÉS per Menorca, Mixt-Unides Podem), el Decret llei 3/2024, de 28 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. [BOIB]
La majoria dels grups parlamentaris de la Cambra han sol·licitat que el Decret llei es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa ha estat APROVADA per unanimitat.
El Decret llei fou aprovat en sessió del Consell de Govern, dia 24 de maig de 2024, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, registrat al Parlament el dia 16 de maig mitjançant (RGE 7516/2024), perquè se li donàs la tramitació parlamentària corresponent.
Debat plenari
El Decret llei ha estat presentat i exposat pel conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa.
Tot seguit han intervingut els diputats dels grups parlamentaris en torn a favor de la validació: Patricia de las Heras (VOX) i Sebastià Sagreras (Popular). Pel que fa als grups en contra de la iniciativa s'han manifestat: Iago Negueruela (Socialista), Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca) i Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem).
Contingut
Aquest Decret llei s'estructura en un títol preliminar i tres títols específics, vuit disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.
El títol preliminar estableix l'objecte del Decret llei, que consisteix en l'adopció de mesures necessàries, de caràcter extraordinari i urgent, per promoure la simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. A més, es determina el deure general de promoció de la simplificació administrativa.
El títol I determina les mesures de simplificació normativa i procedimental de caràcter general, que es duen a terme a través de la modificació de diversos textos legals.
En matèria de subvencions, entre d'altres, es preveu la possibilitat que els sol·licitants, els beneficiaris i les entitats col·laboradores es relacionin amb l'òrgan o entitat convocant per mitjans electrònics en determinats supòsits, i que les successives publicacions en el procediment de concessió puguin dur-se a terme a la seu electrònica. A més, cal destacar l'agilització en el pagament de les subvencions a través de la introducció d'un sistema de comprovació prèvia.
Els procediments d'elaboració de disposicions reglamentàries són cada vegada més extensos, per la qual cosa se simplifiquen els impactes que s'han d'analitzar i els tràmits d'audiència i informació pública i es preveu la possibilitat de dur a terme una memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu simplificada. A més, es reformulen els projectes que s'han de sotmetre a dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears, atès que s'exclouen els projectes d'ordre del conseller i els projectes de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals vengui determinat per la normativa sectorial o europea.
En matèria de procediment administratiu, en la línia de la normativa estatal, es redueix el termini d'emissió d'informes que provenen d'altres administracions. Així mateix, s'efectuen dues modificacions puntuals. Una, pel que fa als acords de Consell de Govern en l'inici d'expedients de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional. L'altra, per preveure la consulta a les plataformes d'intermediació de dades o qualssevol altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte per tramitar i resoldre procediments sancionadors.
Finalment, en aquest títol es preveu l'aprovació d'una «Guia de simplificació de procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» en un termini de sis mesos des de l'aprovació d'aquest Decret llei.
El títol II, que regula les mesures de simplificació normativa i procedimental per àmbits sectorials, es divideix en catorze capítols.
En el capítol I, en matèria d'agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural, destaquen la modificació de la llei Agrària de les Illes Balears, per tal de simplificar, facilitar i clarificar les obligacions i els requisits dels titulars de les explotacions agràries per exercir aquesta activitat, la racionalització de la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles, així com la modificació de la regulació del règim general de caça, a l'efecte de simplificar la tramitació de les autoritzacions pels aprofitaments cinegètics. A més, s'adapta i es reforça el règim sancionador en matèria de l'Estatut dels productors industrials i agroalimentaris de les Illes Balears, i es modifiquen els requisits derivats de la pandèmia als espais naturals de l'illa de Cabrera.
En el capítol II, en matèria de la mar, el cicle de l'aigua i recursos hídrics, s'escometen les reformes necessàries per donar una solució a l'acumulació d'expedients existent en aquest àmbit. Si bé en els darrers mesos s'ha dut a terme una intervenció decisiva per evitar dilacions innecessàries, es considera d'extraordinària i urgent necessitat l'eliminació de la petició preceptiva de determinats informes perquè la simplificació administrativa pretesa tengui efectes immediats. Cal destacar, en la mateixa línia simplificadora, la necessària regulació de les activitats i usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l'Administració; de les zones inundables i àrees de prevenció de risc d'inundació; de les autoritzacions al domini públic maritimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges; i l'autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes (en la línia d'allò que va establir en aquest àmbit la Llei 4/2023, de 6 de juliol, d'ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia, avalada per la recent sentència del Tribunal Constitucional 68/2024, de 23 de abril).
En el capítol III, respecte de l'educació, entre d'altres, es regulen els concerts educatius del primer cicle d'educació infantil, i es completen els mòduls econòmics dels concerts educatius. Aquesta forma de finançament implicarà un sistema àgil del finançament en els mateixos termes que els centres educatius públics. A més, s'adopta una mesura retributiva que incideix en la fidelització dels treballadors docents, ja que es corregeixen el cost i els factors que determinen la difícil o molt difícil cobertura de les places a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, com ara el preu mitjà del lloguer d'un habitatge de superfície mitjana en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears (així com amb la resta del territori de l'Estat), la doble insularitat o l'efecte de la temporalitat laboral en el sector serveis en relació amb l'increment de l'escolarització d'alumnat nouvingut.
El capítol IV aborda les mesures en matèria d'inversions d'interès autonòmic, respecte de les quals es concreten i amplien els equipaments públics que poden ser objecte de declaració d'inversió d'interès autonòmic. Com a novetat, es preveu que els ajuntaments de Palma i Eivissa, sobre la base del principi d'externalitat positiva inherent a la seva condició de capital, puguin sol·licitar al Consell de Govern la declaració d'inversió d'interès autonòmic de determinats equipaments. D'altra banda, s'introdueix la possibilitat de dur a terme declaracions d'inversions d'interès insular (en el cas d'infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars) i poder dur a terme aquestes declaracions d'interés als centres educatius privats sostinguts amb fons públics (a l'efecte de disposar d‘un instrument jurídic que permeti, amb la màxima celeritat, millorar o ampliar els equipaments existents i garantir una educació de qualitat a tot l'alumnat dels centres educatius sostinguts amb fons públics). A més, per seguretat jurídica, es completa el marc normatiu amb indicació expressa de l'aplicació del règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats.
En el capítol V s'adopten diverses mesures per reduir les traves burocràtiques en matèria d'energies renovables (amb una important
simplificació en projectes de transició energètica).
En matèria d'indústria i emprenedoria, el capítol VI conté una mesura important per reduir el temps d'espera en la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a través de la modificació del model de gestió. Actualment el problema del temps d'espera per a accedir a la prestació del servei d'ITV va directament relacionat amb l'escassetat d'infraestructura de la qual es disposa a les illes.
Diversos informes incideixen en el fet que un règim amb una major dosi de liberalització suposarà un increment exponencial d'estacions en el territori, on els operadors competeixen en diverses variables, com localització, horari, serveis addicionals i preu, alhora que reportarà, a més, altres beneficis per als usuaris:
— Informe E/CNMC/0001/14 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de juny 2014, estudi sobre el mercat d'inspecció tècnica de vehicles.
— Informe IPN/CNMC/018/16 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de 13 d'octubre de 2016, sobre el projecte de Reial decret pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles i s'estableixen normes generals d'instal·lació i funcionament de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles.
— Informe 145/2018 de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de la gestió del servei d'inspecció tècnica de vehicles que han prestat els consells insulars durant el període 2014-2016.
El text de la normativa autonòmica actualment vigent restringeix un dels models que permet la normativa estatal, i està impedint beneficis als usuaris i una expansió de la xarxa d'estacions a les Illes Balears, motiu pel qual és oportú i necessari aprovar un nou marc jurídic autonòmic que coincideixi amb l'estatal i que doni cobertura a tots els possibles models de gestió de la ITV.
El capítol VII, destinat a la mobilitat, conté modificacions puntuals de la normativa reguladora del Consorci de Transports de Mallorca, entre d'altres, perquè pugui dur a terme estudis i informes tècnics sobre la mobilitat a les Illes Balears.
A més, regula els aparcaments dissuasius municipals, amb caràcter extraordinari i temporal. Aquesta mesura té un doble objectiu: d'una
banda, millorar la mobilitat durant períodes de major afluència de visitants (especialment als nuclis urbans i a les platges); de l'altra, des d'una perspectiva mediambiental, millorar la qualitat de l'aire dels nuclis urbans (amb els corresponents efectes beneficiosos en la salut de la ciutadania), alhora que es preveu poder revertir el terreny al seu estat original una vegada finalitzi el període d'ús d'aquests equipaments.
La regulació en matèria mediambiental del capítol VIII va enfocada principalment a reduir l'acumulació d'expedients existents també en
aquest àmbit amb l'objectiu de simplificar les avaluacions d'impacte ambiental i agilitar l'emissió dels informes.
En primer lloc, se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es configura un òrgan ambiental unipersonal, tal com hi ha a altres comunitats autònomes i a l'Estat, per garantir una tramitació més àgil dels procediments. Aquesta supressió no suposa en cap cas la reducció de la protecció ambiental a les Illes Balears ja que es continuaran sol·licitant els informes d'impacte ambiental prevists a la normativa. Això sí, els tràmits que es duguin a terme davant l'òrgan ambiental, d'ara endavant unipersonal, seran més àgils amb la nova configuració que se li dona.
En segon lloc, es duen a terme modificacions puntuals dels projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària o simplificada, a fi de racionalitzar-los i adaptar-los a la normativa estatal.
A més, es regulen les particularitats relatives a la vigència de les declaracions i els informes d'impacte ambiental. Amb aquesta nova
regulació es vol donar resposta, entre d'altres, al problema de molts emissaris i altres infraestructures hidràuliques, atès que es pot donar la incongruència que les autoritzacions preceptives i pertinents (per exemple, en matèria de costes), després d'anys de tramitació, es puguin veure denegades o condicionades negativament, per tenir la declaració d'impacte ambiental concedida però caducada i haver de tornar are iniciar tota la tramitació des de l'inici.
En el capítol IX es duen a terme algunes modificacions puntuals en matèria de funció pública, a través de les quals es completa la regulació de les pròrrogues de les comissions de serveis i de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.
El capítol X, en l'àmbit de la salut i els serveis socials, regula la Història Social Única, com a instrument que ha d'integrar la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials i, si s'escau, dels membres del nucli familiar, així com la comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials, i la necessària agilització del règim d'accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental.
Les modificacions en matèria de turisme del capítol XI s'enfoquen, en primer lloc, per seguretat jurídica i per facilitar l'aplicació per part dels operadors jurídics, a fer les reformes conseqüents a la supressió de la cèdula d'habitabilitat, la qual cosa redunda a favor de la corresponent simplificació normativa. En segon lloc, i en la línia d'altres mesures mediambientals contingudes en aquest Decret llei, es preveuen expressament, en aquest àmbit, les instal·lacions d'eficiència energètica, i infraestructures per a la recàrrega de vehicles elèctrics i energies renovables.
Respecte de l'urbanisme, destaquen dues mesures del capítol XII.
En primer lloc, l'eliminació de la cèdula de primera ocupació que expedeixen els consells insulars (a excepció del d'Eivissa que, mitjançant l'aprovació d'un Reglament de supressió i reducció de càrregues administratives en matèria d'habitabilitat, urbanisme i patrimoni històric, la va eliminar), la funció de la qual passa a la llicència d'ocupació o primera utilització. Malgrat que ambdós procediments no tenen exactament la mateixa finalitat, resulta que els documents i requeriments per obtenir-les són pràcticament els mateixos i el tràmit de la llicència d'ocupació i primera utilització pot abastar ambdues funcions. D'aquesta manera els promotors ja no han de presentar documentació similar en dues administracions diferents i se redueix la burocràcia. A més, s'escometen unes modificacions puntuals en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, per suprimir les referències a l'esmentada cèdula d'habitabilitat de primera ocupació i per preveure expressament l'oferta d'habitatges protegits construïts a l'empara de l'establiment d'un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques.
En segon lloc, l'establiment d'un règim de col·laboració publicoprivada a través de les entitats privades de certificació urbanística, acreditades per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC). Aquest sistema d'externalització, que ha funcionat amb èxit a altres comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Madrid o Galícia, permetrà agilitar la concessió de llicències per part dels ajuntaments.
De l'altra, s'efectua una modificació puntual de la reclassificació de sòls urbans sense urbanització consolidada que es va dur a terme a través del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística. En concret, se suprimeix un incís que establia l'obligació que no hagués transcorregut més de tres anys del darrer acte essencial en la tramitació del procés d'adaptació per poder mantenir la classificació de sòl urbà. Aquesta nova normativa va suposar un escull burocràtic per a alguns municipis que ja havien adoptat l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament, situació que és del tot necessari resoldre. L'actual modificació, que desplegarà els efectes des de l'entrada en vigor del Decret llei 10/2022, permetrà als municipis afectats mantenir la classificació com a sòl urbà.
En un sentit semblant, tot i que en aquest cas respecte de la disposició addicional setzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, s'introdueix una nova disposició transitòria en aquesta mateixa Llei a fi de regular un règim específic d'utilització provisional d'edificacions incloses en els àmbits afectats per la disposició addicional setzena esmentada.
El capítol XIII inclou mesures específiques relatives al finançament de Palma com a capital de les Illes Balears.
Respecte de les mesures en matèria de taxes i exaccions de dret públic del capítol XIV, destaca l'establiment d'exempcions i bonificacions atenent criteris de rendiment acadèmic o socioeconòmics de l'alumnat de les Illes Balears a l'objecte de facilitar a la població de les Illes Balears l'accés als ensenyaments universitaris oficials i als ensenyaments artístics superiors.
El títol III es refereix a les mesures per impulsar la digitalització de les administracions públiques de les Illes Balears, com ara l'automatització de l'activitat administrativa, l'actuació administrativa automatitzada, la Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears i
l'adhesió de les entitats locals de les Illes Balears, el Sistema de registre electrònic i el Pla de Digitalització de l'Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Les disposicions addicionals primera a cinquena permeten fer front a la mancança de personal en llocs de difícil cobertura en l'àmbit dels serveis socials a l'illa d'Eivissa i als efectes de l'execució de dues sentències en l'àmbit farmacèutic. També es preveu la implantació d'un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la Comunitat Autònoma, així com el cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions realitzades pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l'àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus. A més, s'estableix un termini per tal que els consells insulars duguin a terme la reglamentació corresponent per al funcionament de les entitats privades de certificació urbanística i la determinació dels preus mínim i màxim que han de percebre.
La disposició addicional sisena regula les oficines d'assistència en matèria de registres en les quals els interessats poden ser assistits per un funcionari habilitat per a la identificació i signatura electrònica, o la presentació de sol·licituds a través d'un registre electrònic.
Una altra de les disposicions addicionals, la setena, estableix un procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents en sòl rústic, tenint en compte jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem en relació amb els edificis, construccions, instal·lacions i usos fora d'ordenació respecte dels quals hagi prescrit el dret de l'administració a exigir el restabliment de la legalitat urbanística. En tot cas, s'estableix que, en el cas d'habitatges, aquests no es podran destinar a la comercialització d'estades turístiques.
Finalment, la disposició addicional vuitena determina un règim extraordinari de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals.
Les disposicions transitòries primera i segona regulen el règim transitori inherent a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i també el règim transitori derivat de la supressió de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació. La disposició transitòria tercera estableix el règim transitori en matèria de relacions per mitjans electrònics en convocatòries de subvencions per permetre que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics, en els termes que s'hi estableixen. La disposició transitòria quarta regula el règim transitori en matèria de preus mínims i màxims que poden percebre les entitats privades de certificació urbanística que ja estiguin exercint legalment la seva activitat en qualsevol altre lloc
del territori espanyol, sempre que compleixin els requisits que s'hi estableixen. Les disposicions transitòries cinquena a setena regulen el règim d'atribucions i funcions en matèria de litoral, la regularització dels emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament i construïdes abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i el règim transitori de vigència de les declaracions o els informes d'impacte ambiental. La disposició transitòria vuitena regula un règim d'autoritzacions provisionals derivat d'una de les modificacions operades en matèria urbanística.
La disposició derogatòria inclou la clàusula habitual d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven per mitjà del Decret llei, i també la derogació expressa de diverses normes d'acord amb altres mesures de simplificació contingudes en aquest Decret llei. A més, aquesta disposició elimina de l'ordenament jurídic algunes determinacions obsoletes.
La disposició final estableix l'entrada en vigor del Decret llei, una vegada publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, el dia 29 de maig de 2024, si bé concreta des de quan desplegaran efectes algunes de les disposicions. [POWERPOINT GOIB]
PRESA EN CONSIDERACIÓ PROPOSICIÓ DE LLEI
El cinquè punt de l’ordre del dia ha correspost a la presa en consideració de la Proposició de llei RGE núm. 4215/24, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, de reducció de la pressió automobilística sobre l’illa de Mallorca, la qual no ha estat aprovada per 33 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 24 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
Intervencions
En primer lloc s'ha procedit a la intervenció del diputat Ferran Rosa (MÉS per Mallorca), per tal de fer la presentació i defensa de la iniciativa.
En torn a favor de la presa en consideració, s'han manifestat el parlamentaris: Marc Pons (Socialista), Joana Gomila (Mixt-MÉS per Menorca), Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem); mentre que, en torn en contra, ho han fet: Manuela Cañadas (VOX) i Margalida Pocoví (Popular).
Contingut bàsic
Aquesta iniciativa legislativa tenia per objectiu la promoció de la sostenibilitat mediambiental i socioeconòmica de l’illa de Mallorca per mitjà de la introducció de mesures que evitin o redueixin els riscs i els impactes derivats de l’afluència turística excessiva i la saturació dels espais públics que aquesta comporta.
En el capítol I d’aquesta iniciativa s’establïen mesures específiques per a la sostenibilitat mediambiental i socioeconòmica de Mallorca; principalment mesures de regulació de fluxos turístics i de mobilitat sostenible. També s’hi detallen els objectius que han de guiar aquestes mesures, alhora que es proclama la subjecció als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat i no-discriminació.
El capítol II regulava les limitacions temporals a l’entrada i la circulació de vehicles de motor a l’illa durant els períodes de màxima afluència turística i inclou un règim d’excepcions que preveu les situacions diferencials que no poden veure’s afectades en règim d’igualtat per la prohibició general. S’incorporaven excepcions específiques per tal de garantir l’assistència a serveis públics d’altres residents a les Illes Balears i la garantia del trànsit per Mallorca en desplaçaments entre les diferents illes.
També es preveuïen excepcions no lligades a les característiques de les persones usuàries ni dels vehicles, susceptibles de modulació pel consell insular, en funció d’un sostre màxim que permeti l’entrada i la circulació de vehicles, de forma limitada per dies i amb sol·licitud prèvia dels interessats, que afavoriran els de motors no contaminants. El consell també havia de determinar el nombre de vehicles de servei públic per als períodes de mobilitat restringida.
En conseqüència, es facultava el Consell Insular de Mallorca per crear un distintiu que permetés identificar tots els vehicles exceptuats del règim de prohibició.
Les mesures restrictives, en funció dels acords que adoptàs el consell insular, podien afectar especialment els vehicles de lloguer, atès que són aquests els que tenen més incidència en la saturació de la xarxa viària illenca.
Per assegurar l’aplicació correcta de les mesures, i en el marc previst en la Llei 11/2010, de 2 de novembre, d’ordenació del transport marítim de les Illes Balears, s’introdueïen obligacions específiques d’informació i de verificació per a les empreses navilieres i els passatgers que embarquin vehicles amb destinació a Mallorca. Així mateix, s’imposava als operadors econòmics que participin en l’expedició de títols de transport marítim a aquesta illa l’obligació d’informar els passatgers de les limitacions establertes per aquesta llei.
La iniciativa dedicava el capítol III a la planificació i l’avaluació dels resultats de les mesures implantades; i el capítol IV facultava les administracions competents per a l’establiment de mesures de foment dirigides al compliment dels objectius fixats.
En darrer lloc, el capítol V establïa el règim d’inspecció i la sanció aplicable com a mecanisme per garantir l’efectivitat del règim jurídic que s’estableix
PROPOSICIÓ DE LLEI
El sisè punt de l’ordre del dia, ha consistit en el debat i votació, pel procediment simplificat, de la Proposició de llei RGE núm. 45/24, de modificació de l'article 25 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, la qual NO HA ESTAT PRESA EN CONSIDERACIÓ, per 32 vots en contra (Xisco Cardona-Diputat no adscrit, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 23 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
Intervencions
En torn a favor de la presa en consideració, s'han manifestat el parlamentaris: Ferran Rosa (MÉS per Mallorca), Marco Antonio Guerrero (Socialista) i Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca). mentre que, en torn en contra, ho ha fet: Maria José Verdú (VOX) i Jordi López (Popular).
Contingut bàsic
Article únic
Es modifica l’article 25 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, que queda amb el següent redactat:
Article 25
Temporada de rebaixes
1. Les vendes en rebaixes només podran tenir lloc com a tals en dues temporades anuals; una iniciada al principi d'any, i l'altra, entorn del període estival de vacances.
2. La durada de cada període de rebaixes serà com a mínim d'una setmana i com a màxim de dos mesos, d'acord amb la decisió de cada comerciant, dins de les dates concretes i el règim jurídic que fixaran les comunitats autònomes competents.
PROJECTE DE LLEI
El setè punt de l’ordre del dia, ha consistit en la votació, pel procediment simplificat, del Projecte de llei RGE núm. 3459/24, de la unificació per l’absorció del Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Balears per part del Col·legi Oficial d’Economistes de les Illes Balears. No hi ha hagut debat, tal i com acordaren els portaveus dels grups parlamentaris, i s'ha APROVAT per unanimitat. [PROJECTE DE LLEI]
Contingut bàsic
S’unifiquen el Col·legi Oficial d’Economistes de les Illes Balears i el Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Balears per via d’una fusió per absorció mitjançant la qual el Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Balears quedarà absorbit pel Col·legi Oficial d’Economistes de les Illes Balears. Aquesta entitat esdevé una corporació de dret púbic que tindrà personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins d’acord amb la llei.
El Col·legi Oficial d’Economistes de les Illes Balears estarà format per totes els col·legiats i col·legiades que fins ara pertanyien al Col·legi Oficial d’Economistes de les Illes Balears i al Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Balears, i pels que s’hi integrin a partir de l’entrada en vigor de la Llei i tenguin reconegut el dret de col·legiació a qualsevol de les dues corporacions que s’unifiquen.
RETIRADA DE PROPOSICIÓ DE LLEI
Finalment, el vuitè punt de l’ordre del dia ha correspost a la votació de la proposta de retirada RGE núm. 7627/24, del Grup Parlamentari Socialista, de la Proposició de llei RGE núm. 1530/24, de sostenibilitat mediambiental, econòmica, social i turística de l’illa d’Eivissa.
Atès que aquesta proposició de llei ja ha estat presa en consideració per part del Ple, en aplicació de l’article 141.2 del Reglament de la cambra, correspon sotmetre aquesta proposta de retirada al Ple.
La retirada ha estat APROVADA per 51 vots a favor i 6 abstencions (Mixt-MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca).