PREGUNTES
El primer punt de l'ordre del dia, ha correspost a la formulació de les preguntes de control per part dels grups parlamentaris als membres del Govern de les Illes Balears, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.
INTERPEL·LACIÓ
El segon punt de l'ordre del dia, ha substanciat la interpel·lació (RGE núm. 5903/24) presentada pel Grup Parlamentari Mixt-MÉS per Menorca, relativa a política del Govern de les Illes Balears en matèria de transparència i bon govern.
El diputat Josep Castells, ha interpel·lat Antònia Estarellas, consellera de Presidència i Administracions Públiques, perquè doni explicacions sobre els motius o propòsits de la conducta de l’executiu en qüestions de la política general referida.
PROPOSICIONS NO DE LLEI
Al tercer punt de l'ordre del dia, s'han substanciat el debat i la votació de dues proposicions no de llei.
Primera proposició no de llei.
La primera, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a la lluita contra la precarietat laboral (RGE núm. 9542/24), ha estat APROVADA parcialment, amb votacions separades per punts, amb la redacció i els resultats de les votacions següents:
1.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que les canvis en les polítiques laborals mantingudes fins a dia d’avui, entre elles el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral, es duguin a terme amb el corresponent consens a la Mesa de Diàleg Social.
Rebutjat per 32 vots en contra (Francisco José Cardona, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 32 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
2.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears que iniciï les negociacions amb l’Estat per continuar amb el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Rebutjat per 32 vots en contra (Francisco José Cardona, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 32 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
3.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a mantenir el Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i per tant, mantingui el pressupost de 400.000 euros destinats a l’efecte.
Rebutjat per 32 vots en contra (Francisco José Cardona, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 32 vots a favor (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista).
4.- El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a que continuï la intensa senda de creació de places realitzada a l’àrea de salut laboral-IBASSAL en el període 2015-2023, que fou del 30% des de la seva creació i fins a 2023, de forma que es proposa realitzar una modificació de crèdit per incrementar el crèdit inicial dels pressupostos de l’IBASSAL de 2024 en 400.000 euros, dels quals, com a mínim, la meitat han de ser per incrementar el seu personal, perquè així l'ens pugui seguir millorant les seves funcions i amb el propòsit per al qual va ser creat: la prevenció dels riscos laborals i la vigilància de la seguretat i la salut laboral.
Aprovat per unanimitat. Amb esmena del Grup Popular, transaccionada.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada pel diputat Llorenç Pou (Socialista).
Esmenes
- Del Grup Parlamentari Mixt-Unides Podem, que ha presentat l'esmena RGE núm. 5443/24, defensada per Cristina Gómez, no acceptada pel grup proposant.
- Del Grup Parlamentari Popular, que ha presentat l'esmena RGE núm. 5465/24, defensada per Jordi López, acceptada amb transacció pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions, han intervingut: Manuela Cañadas (VOX) i Ferran Rosa (MÉS per Mallorca).
Segona proposició no de llei.
La segona, del Grup Parlamentari VOX, relativa a la inclusió de la clàusula de responsabilitat constitucional (RGE núm. 9499/23), ha estat APROVADA per 34 vots a favor (Francisco José Cardona, Mixt-Sa Unió de Formentera, VOX i Popular) i 25 vots en contra (Mixt-Unides Podem, Mixt-MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca i Socialista), amb la incorporació d'una esmena de modificació de tots els punts formulada pel Grup Parlamentari Popular, amb la redacció següent:
El Parlament de les illes Balears insta el Govern dels Illes Balears perquè no es financin amb fons gestionats per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les illes Balears , actes que tinguin com a objectiu enaltir o realitzar apologia de:
1.- Terrorisme o persones condemnades per delictes de terrorisme.
2.- Vulneració dels principis establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans.
3.- Delictes d'odi, incitació a l'odi o persones condemnades per aquests delictes.
4.- Delictes de rebel·lió, de desordres públics agreujats o persones condemnades per aquests delictes.
5.- Ultratge a les institucions i símbols de l'Estat, les Comunitats Autònomes, Consells Insulars i Ajuntaments.
Aquest text està pendent de revisió i correcció. El text oficial serà el que es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears.
Intervencions
La iniciativa ha estat presentada i defensada pel diputat Sergio Rodríguez (VOX).
Esmena
- Del Grup Parlamentari Popular, que ha presentat l'esmena RGE núm. 5466/24, defensada per Cristina Gil, acceptada pel grup proposant.
Al torn de fixació de posicions han intervingut: Silvia Cano (Socialista), Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca) i Joana Gomila (Mixt-MÉS per Menorca).
PROJECTE DE LLEI
Al quart i darrer punt de l'ordre del dia, s'han substanciat el debat i la votació del dictamen de la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua del Projecte de llei dimananat del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, el qual ha estat APROVAT amb la majoria dels vots de la Cambra dels grups Popular, Mixt-Sa Unió de Formentera i diputat no adscrit; l'abstenció de VOX i els vots en contra de l'oposició. [DICTAMEN]
Tramitació parlamentària
El Projecte de llei avui aprovat pel Ple del Parlament, prové de la validació del Decret llei 6/2023, de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge, durant la sessió plenària de dia 31 d'octubre de 2023, i de la petició de diversos grups parlamentaris que la proposta fos tramitada com a projecte de llei, la qual cosa fou aprovada per unanimitat. [NOTA INFORMATIVA] [DIARI DE SESSIONS]
Aleshores, la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 15 de novembre de 2023, acordà la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència, un cop convalidat pel Ple de la cambra, i fou tramès a la Comissió d'Ordenació Territorial, Habitatge, Mobilitat, Mar i Cicle de l'Aigua. Aquest òrgan parlamentari ha estat l'encarregat de redactar l'informe en ponència i el dictamen en Comissió que, avui, finalment, ha estat sotmès a debat i votació final, amb les esmenes mantingudes. [DIARI DE SESSIONS]
Intervencions al debat plenari
A la sessió plenària la consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha realitzat la presentació per part del Govern de les Illes Balears del Projecte de llei.
Tot seguit s’ha procedit al debat de les esmenes que s’han mantingudes per al debat plenari per part dels grups parlamentaris. Per a les seves defenses, han intervingut els parlamentaris: Cristina Gómez (Mixt-Unides Podem), Josep Castells (Mixt-MÉS per Menorca), Mercedes Garrido (Socialista), Ferran Rosa (MÉS per Mallorca) i Idoia Ribas (VOX).
Finalment, en torn a favor d’algunes de les esmenes, ha intervingut la diputada Margalida Pocoví (Popular).
Contingut bàsic de la llei
Aquest Decret llei té per objecte l'adopció de mesures extraordinàries i urgents per augmentar l'oferta d'habitatge a preu assequible a les Illes Balears amb la finalitat de contribuir a l'efectivitat del dret a l'habitatge reconegut en la Constitució espanyola i en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, d'acord amb els principis que estableix l'article 2.1 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears
El Decret llei s'estructura en tres articles, dotze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
En l'article 1 determina l'objecte i la finalitat d'aquest Decret llei, que no és cap altre que el d'adoptar mesures urgents que possibilitin augmentar l'oferta d'habitatge a preu assequible a les Illes Balears.
L'article 2 crea una nova figura, que és l'habitatge de preu limitat (HPL), de caràcter permanent, que té com a característica més important una limitació del preu màxim de compravenda i de lloguer.
L'article 3 crea el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, amb caràcter administratiu, autonòmic i públic. El Decret llei incorpora dotze disposicions addicionals. La primera afegeix cinc noves disposicions addicionals, de la dissetena a la vint-i-unena, a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.
La nova disposició addicional dissetena de la Llei esmentada configura una norma temporal per facilitar la reconversió de locals existents en habitatges.
La disposició addicional divuitena de la Llei 12/2017 estableix una norma temporal de modificació de densitat d'habitatges i per facilitar la divisió de grans habitatges entre mitgeres.
S'introdueix una disposició dinovena a la llei urbanística esmentada que estableix un règim per obtenir la cèdula d'habitabilitat als habitatges situats a edificacions o construccions implantades legalment, però en situacio d'inadequacio o fora d'ordenació.
La nova disposició addicional vintena de la Llei 12/2017 estableix una norma temporal de canvi d'ús i d'aprofitament als terrenys qualificats com a equipaments públics i privats.
Finalment, la disposició addicional vint-i-unena estableix la possibilitat d'incrementar les alçàries màximes permeses pel planejament urbanístic, per a un aprofitament més gran del sòl i harmonitzar el conjunt edificatori.
La disposició addicional segona d'aquest Decret llei té dos apartats i suposa la modificació del Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge. El primer apartat modifica la lletra b) del punt 2 de la disposició addicional segona del Decret llei de l'any 2020 esmentat i allarga la durada màxima de concessió del dret de superfície, que passa de cinquanta a setanta-cinc anys; i el segon apartat incorpora un punt 8 a la disposició addiciona setena del Decret llei 3/2020.
La disposició addicional tercera modifica l'article 78 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que regula el règim de reconversió i canvi d'ús a residencial. A la vegada, es modifica l'apartat b) de l'article 128 per tal que sigui d'aplicació la clausura temporal a l'habitatge d'ús turístic.
La disposició addicional quarta d'aquest Decret llei suposa la modificació de l'article 4 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, amb relació a la definició dels allotjaments dotacionals, als quals es dona preferència, a banda dels col·lectius que es preveien anteriorment, també als empleats públics desplaçats per cobrir les necessitats sanitàries, docents i de seguretat, que actualment tenen una cobertura deficient.
La disposició addicional cinquena suposa la modificació del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'amidament, d'higiene i d'instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges. S'inclou com a composició mínima admissible per als habitatges lliures la formada per una dependència per a tot ús i un bany, fins ara només permesa en els habitatges existents.
La disposició addicional sisena preveu la compensació en metàl·lic de les actuacions establertes en aquest Decret llei que incorrin en un supòsit d'actuació de dotació d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.
La disposició addicional setena inclou l'aplicació de totes les disposicions d'aquest Decret llei als municipis que no disposen d'un planejament general aprovat definitivament.
La disposició addicional vuitena preveu que les disposicions que conté l'article 68 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, són aplicables als habitatges de preu limitat (HPL).
La disposició addicional novena complementa el règim sancionador ja previst a la Llei 5/2018, amb nous tipus infractors que donen resposta als incompliments relatius als habitatges de preu limitat (HPL) regulats en aquest Decret llei.
La disposició addicional desena modifica puntualment l'article 28 de la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i exceptua de la durada màxima els habitatges protegits, els habitatges de preu limitat i els allotjaments dotacionals.
La disposició addicional onzena determina un caràcter prioritari per a aquells expedients municipals que es tramiten en virtut de les actuacions d'aquest Decret llei.
La disposició addicional dotzena regula les normes de funcionament del Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat.
La disposició transitòria estableix un règim transitori per a les sol·licituds de reconversió i canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic en tràmit. La disposició derogatòria única elimina la disposició addicional de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.
Finalment, dues disposicions finals tanquen el text normatiu. La primera estableix l'habilitació per poder modificar mitjançant decret la disposició addicional cinquena d'aquest Decret llei i, finalment, la segona fixa l'entrada en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.