Finalització de l'activitat en el desenvolupament d'un càrrec públic.

Acord que subscriuen dos o més partits polítics o federacions per concórrer a un procés electoral (article 23 del Reglament del Parlament).

Òrgans del Parlament formats per un nombre reduït de diputats i/o diputades on queda reflectida proporcionalment la composició del Ple. Les comissions permanents legislatives, especialitzades per raó de la matèria, són la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals, la d'Hisenda i Pressuposts, la de Medi Ambient i Ordenació Territorial, la de Turisme, d'Economia, la d'Assumptes Socials i Drets Humans, la de Cultura, Educació i Esports i la de Salut. Les comissions permanents no legislatives són la Comissió de Reglament, la de l'Estatut dels Diputats i les Diputades, la de Peticions i la d'Assumptes Europeus. Són comissions d'investigació o d'estudi les que es creen per a un treball concret i finalitzen quan l'han elaborat. També es poden crear comissions permanents que durin tota la legislatura (articles 48 i següents del Reglament del Parlament).

Òrgan encarregat de proposar al Parlament la transferència o la delegació de competències als consells insulars sobre les matèries recollides a l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Aquesta comissió ve regulada a l'article 49 de la Llei de consells insulars i a la disposició transitòria de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).

Exposició d'un assumpte per part de membres del Govern, d'autoritats o d'altres persones en una sessió parlamentària del Ple o de comissió, a la qual hi han acudit voluntàriament o hi han estat requerits.

Facultat d'executar una actuació amb validesa. Conjunt de potestats que s'exerceixen vàlidament dins d'un territori concret, sobre persones determinades i respecte de matèries definides.

Sistema pel qual es determina el moment inicial i final d'un termini. Llevat de disposició contrària, els terminis assenyalats per dies en el Reglament del Parlament es computen en dies hàbils i els assenyalats per mesos, de data a data. Sempre que un termini finalitza en dissabte, es passa automàticament el venciment al dia hàbil següent. Per a la presentació de documentació o d'iniciatives parlamentaries s'exclouran del còmput els períodes en què el Parlament no celebri sessions, llevat del cas que l'assumpte en qüestió sigui inclòs a l'Ordre del Dia d'una sessió extraordinària. No obstant això, els trenta dies anteriors al començament del període de sessions seran computats com a dies hàbils als efectes de publicació i tramitació de documents i de terminis de presentació d'esmenes (article 97 del Reglament del Parlament).

Ens territorial dotat d'autonomia política, en què s'organitzen les regions i les nacionalitats de l'Estat espanyol per a l'exercici del dret d'autogovern (article 2 de la Constitució Espanyola). Segons el Tribunal Constitucional és una corporació pública de base territorial i contingut polític.

Resum. Acció de concloure. Decisió adoptada en el si d'una comissió d'investigació sobre la matèria debatuda que s'incorpora al dictamen (article 55.5 del Reglament del Parlament).

Una de les dues cambres legislatives estatals, juntament amb el Senat. Ambdues formen les Corts Generals (article 66 de la Constitució Espanyola).

Òrgan de consulta superior de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que vetlla per l'observança de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de la resta de l'ordenament jurídic. Ve regulat per la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, modificada per la Llei 7/2011, de 20 d'octubre.

Institució d'autogovern formada pel president, el vicepresident, si n'és el cas, i els consellers, reunits per a l'exercici de les seves funcions (articles 57 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i 15.3 i següents de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears).

Òrgan estatutari de govern i d'administració de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les illes adjacents. Els quatre consells insulars, que són institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears, gaudeixen d'autonomia en la gestió dels seus interessos (article 61 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).

Membre del Govern que està al capdavant d'una conselleria i és nomenat directament pel president o la presidenta del Govern.

Conjunt de lleis fonamentals que determina la forma del govern, estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans, llurs formes i llurs funcions, i el conjunt de relacions entre ells. L'actual Constitució Espanyola fou aprovada per les Corts Generals l'any 1978.

Acord entre dues o més institucions.

Acte pel qual es comunica als membres d'un òrgan parlamentari la celebració d'una reunió d'aquest, a una hora i una data concretes i amb un ordre del dia determinat.

Conjunt de regles de correcció tradicionals, implícites o imposades pels reglaments parlamentaris, de les quals depèn en gran part el bon funcionament de les cambres.

Representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els pressuposts, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueix la Constitució. Són inviolables (article 66 de la Constitució Espanyola).

Acreditació (vegeu Acta de diputat o diputada).