EL PATRIMONI HISTÒRIC I ARTÍSTIC DEL
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
INTRODUCCIÓ
El 1983, el Parlament de les Illes Balears adquirí l’emblemàtic edifici del Círculo Mallorquín per ubicar-hi la seva seu. Aquest immoble constituïa una peça arquitectònica de primer ordre que, a més a més, duia incorporats un passat històric rellevant i un valuós fons artístic.
Del patrimoni heretat del Círculo Mallorquín, entitat recreativa cultural al servei de l’alta societat mallorquina, mereixen especial atenció els elements d’ornamentació pictòrica i escultòrica representatius d’algunes sales inherents a la pròpia seu del Parlament. La sala de les Cariàtides, la sala Montenegro, la sala del Senat o la sala Verda són espais únics i rellevants, on la pintura mural marca ambients diferenciats i l’evolució artística illenca de finals de s. XIX, principis del XX.
Cal destacar l’excel·lent pinacoteca que el Círculo aconseguí reunir, d’artistes i estils molt diversos, el singular mobiliari que es transferí conjuntament amb l’edifici i que el Parlament ha conservat i adequat, així com altres elements artístics interessants com escultures, tapissos, plànols o llums.
Per altra banda, el mateix Parlament de les Illes Balears ha enriquit el seu patrimoni artístic mitjançant dos vessants: l’adquisició de pintures i escultures i l’acceptació de donacions d’obres d’art, la qual cosa ha fet augmentar considerablement el nombre de béns historicoartístics de la institució.
També s’han de tenir en compte les obres recuperades a la reforma de Can Salas, actual edifici administratiu del Parlament denominat “Ramon Llull”, que a partir de 1992 passaren a formar part del patrimoni de la institució.
Mitjançant una anàlisi general dels béns historicoartístics inventariats de la institució, s’ha definit la seva classificació tenint en compte dos factors primordials: per una banda, el tipus de bé i, per una altra, la seva procedència. D’acord amb aquestes premisses, es desenvolupa a continuació un breu comentari explicatiu sobre cada un dels conjunts que integren l’inventari de béns historicoartístics de la cambra.
1. LA COL·LECCIÓ DE PINTURA
Les obres que formen la col·lecció de pintura del Parlament no responen a cap projecte previ, és a dir, no hi ha hagut una intencionalitat programàtica sinó que aquesta esdevé per una confluència d’actuacions conjunturals i d’oportunitat, tant en la forma com en el temps. Així doncs, la manca d’uniformitat ofereix un ventall d’obres d’art de molt diverses èpoques, estils, formats, artistes, procedència, vàlua i qualitat.
Com ja hem esmentat, la procedència dels diferents béns permet la classificació de les obres pictòriques en quatre nivells. El primer nivell de la col·lecció són les pintures que provenen del Círculo Mallorquín i que romangueren a l’immoble quan aquest fou adquirit pel Parlament; el segon l’ocupen aquelles pintures adquirides pel Parlament de les Illes Balears des de 1983 fins a dia d’avui; el tercer, les obres recuperades de Can Salas; i el quart, les obres cedides a la institució per artistes i galeristes.
Pintures que provenen del Círculo Mallorquín
Obres pintades a l’oli sobre tela i adherides posteriorment al mur. Aquest grup el formen, per una banda, el conjunt decoratiu de la sala de les Cariàtides, la sala Montenegro i la sala Verda; i, per una altra, les pintures individuals de la sala del Senat i la sala Maura.
El conjunt pictòric més representatiu de la institució és, sens dubte, el de la sala de les Cariàtides (annex documental 1), antiga sala de Ball, Festes i Concerts del Círculo Mallorquín, realitzat per Ricardo Anckermann entre els anys 1882 i 1884. El formen 6 pintures al·legòriques (Olimp, Dansa, Música, Glòria, Fortuna i Amor) i 4 grisalles amb el nom de personatges il·lustres de la cultura mallorquina (Llull, Sagrera, Mesquida i Tortell). Actualment és la sala de Plens del Parlament.
El segon grup decoratiu és l’executat per Roberto Montenegro (annex documental 2) entre els anys 1917 i 1919 a la sala que du el seu nom. El conjunt pictòric titulat Al·legoria de Mallorca està format per 4 grans escenes que decoren el fris superior i perimetral de les parets i que són una visió idíl·lica de la Mallorca de principi de s. XX.
La sala Verda, per la seva part, està decorada per 9 pintures paisatgístiques de l’artista català Aureli Tolosa, datades al voltant de l’any 1920.
Deixant de banda els conjunts pictòrics, cal mencionar la pintura decorativa mural individual situada a la sala del Senat, obra d’Anckermann, que va ser adquirida pel Círculo el 1960 i traslladada del palau de Can Torrella de Palma, a la seu del Círculo, per ser col·locada al sòtil de la sala del Senat.
El primer grup d’aquest conjunt el formen 4 obres guanyadores del concurs de pintura convocat pel Círculo Mallorquín el 1897, una de les quals fou venuda pel mateix Círculo. Es conserven les dues obres premiades de temàtica històrica: Entrada de Carles V a la Ciutat de Mallorca de Joan Bauzà i Entrada de Jaume I a Madina Mayürqa de Ricard Anckermann (màxim representant de la pintura historicista de Mallorca), ambdues es troben emplaçades a la sala de Passes Perdudes. La tercera obra, aquesta de temàtica paisatgística amb figures de gènere de la terra mallorquina, és la titulada Recol·lectores d’hortalisses de Francesc Rosselló (annex documental 3).
També cal fer referència a altres béns d’aquesta tipologia de pintors mallorquins tradicionals com Antoni Ribas, Llorenç Cerdà, Pere Càffaro, Joan Fuster, Joan Pizà, Miquel Arcas i del mateix Ricard Anckerman, així com de pintors simbolistes i d’avantguarda com Alexandre de Riquer i especialment de Degouve de Nunques. Cal esmentar que moltes de les obres de tots aquests artistes són producte de la cessió que aquests feien al Círculo Mallorquín després d’haver organitzat una exposició a les dependències de la mateixa entitat.
Pintures adquirides pel Parlament de les Illes Balears
Des de la constitució del Parlament el 1983, la institució ha adquirit 11 pintures d’artistes contemporanis que tenen en comú la seva vinculació amb les Illes Balears. Casimir Martínez “Tarrassó” (annex documental 4), Alceu Ribeiro, Rafa Forteza, José Luis Maraver, Maria Carbonero o José Luis Godoy són alguns dels artistes dels quals el Parlament ha obtingut obra pictòrica.
Per completar aquest apartat, hem de mencionar aquelles obres adquirides pel Parlament amb l’objectiu que cada una de les illes que conformen la nostra comunitat estigui representada a la pinacoteca de la institució. Així, s’aconseguiren pintures dels menorquins Josep Robert Torrent i Joan Vives Llull, de l’eivissenc Narcís Puget (annex documental 5) i del formenterenc Enric Riera.
Aquest conjunt correspon a pintures d’encàrrec institucional. El formen els retrats dels diputats i les diputades que han presidit la cambra parlamentària des de la seva constitució i els retrats de la família reial i dels reis emèrits.
Els artistes que han assumit la comanda de retratar els presidents i les presidentes de la institució són Carme Crespí (2), Alceu Ribeiro (annex documental 6), Damià Jaume, Joan Terrassa, Josep Girbent i Natxo Frisuelos (2). És de destacar la diferència de tècniques, estils i composicions dels retrats, tots ells ubicats a la sala del Senat.
Per altra banda, el Parlament ha encomanat diversos quadres relacionat amb la família reial espanyola. Joan Miralles, el 1985, féu la primera obra de la família reial al complet pel Parlament, que fou substituïda el 1995 per una nova composició molt personal del pintor uruguaià Alceu Ribeiro. Finalment, cal esmentar els retrats individuals dels reis emèrits Joan Carles i Sofia realitzats per Josep Girbent el 2002, ubicats també a la sala del Senat.
Pintures provinents de Can Salas
Procedents de Can Salas, es van recuperar 4 obres de Francesc Maura (germà del que fou president del govern espanyol, Antoni Maura). La de més qualitat és una pintura mural titulada Al·legoria del dia i la nit (annex documental 7) que es troba ubicada a l’edifici administratiu “Ramon Llull”, a la sala que du el seu nom. Les altres 3 pintures, son obres de temàtica portuària i paisatgística, de format més reduït, que han estat restaurades i emmarcades.
Donacions
El fons pictòric de la institució s’ha vist incrementat notablement gràcies a la donació del pintor Ellis Jacobson (annex documental 8) de part de la seva obra figurativa i abstracte. Aquest pintor californià resident a Mallorca cedí 150 obres a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la voluntat expressa i específica que un terç d’aquestes fos exposat a les dependències del Parlament, la qual cosa es dugué a terme l’any 1993.
L’altra donació pictòrica és el quadre titulat Salt a la llibertat, de Nils Burwitz. Inicialment aquesta obra fou cedida a la Creu Roja de Balears. Posteriorment, l’any 2005, la junta directiva d’aquesta entitat la lliurà al Parlament.
2. COL·LECCIÓ DE DIBUIX
El dibuixos són una part important del fons històric i artístic del Parlament, tant per la quantitat com per la qualitat i cal diferenciar, com ja s’ha fet a l’apartat de pintura, entre els dibuixos adquirits per la institució i els dibuixos procedents de les donacions. En aquest cas no hi ha dibuixos provinents del Círculo Mallorquín.
Dibuixos adquirits pel Parlament de les Illes Balears
Aquest punt es divideix en dos grups, el primer el formen els dibuixos adquirits a la Llibreria Ripoll i el segon, l’adquisició de l’esbós de Joan Bauzà.
- Dibuixos de la Llibreria Ripoll
L’any 1985 el Parlament de les Illes Balears, amb el parer favorable de la Real Academia Provincial de Bellas Artes de Palma que ho considerà una oportunitat que no es podia desaprofitar, adquirí una col·lecció de dibuixos, esbossos i aquarel·les oferta per la Llibreria Ripoll. La gran majoria d’aquests dibuixos són de pintors i personatges mallorquins rellevants dels segles XIX i XX i també algunes peces d’artistes forans.
La col·lecció està formada per 55 obres de petit format, de qualitat desigual, de 31 autors diferents, amb 2 dibuixos anònims. Els pintors que més peces aporten a la col·lecció són Ricard Anckermann i Faust Morell amb 6 dibuixos cadascun i Pere d’Alcàntara Penya i Herwin Hubert amb 4. També hi ha obres d’Antoni Gelabert, Francisco Bernareggi (annex documental 9), Bauzá Guañabens, Miquel Brunet, Antoni Fuster, Agustí Buades, Casimiro Mestre, Salvador Torres, Coll Bardolet, Dionis Bennassar, Joaquín Xauradó, Bernat López Piquer i Margaret Johannes.
Significació especial té aquest dibuix adquirit en subhasta l’any 2014. És l’esbós de Joan Bauzà per al quadre Entrada de Carles V a la Ciutat de Mallorca (annex documental 10), esmentat amb anterioritat, que l’artista presentà al concurs de pintura convocat el 1897 pel Círculo Mallorquín.
Dibuixos cedits al Parlament
Conformen aquest grup 12 dibuixos donats per tres artistes. La primera cessió, que data de l’any 1990, és una obra paisatgística de Maria Crespí. Posteriorment, l’any 2004, amb l’adquisició del quadre Paisatge Eivissenc de Narcís Puget, se cediren tres dibuixos que són apunts de l’autor per a diferents obres.
L’any 2007 el Govern de les Illes Balears acceptà la donació per part del galerista Josep Pinya de 8 obres del pintor nord-americà Rich Miller (annex documental 11) establert a Santa Maria (Mallorca), perquè fossin dipositades al Parlament. Són dibuixos independents on l’artista emprà la tècnica del carbonet damunt paper.
3. OBRA GRÀFICA
Aquest grup està representat bàsicament per la tècnica de la litografia. El Parlament de les Illes Balears ha emprat la reproducció litogràfica d’obres originals com a recurs protocol·lari i institucional.
Hi han col·laborat artistes d’estil molt diferent i de la talla de Juli Ramis, Pere Quetglas “Xam” (annex documental 12), Ellis Jacobson, Alceu Ribeiro, Ramon Canet, Rafa Forteza, Maria Carbonero o Enric Riera, entre d’altres. Igualment s’ha preservat la pedra litogràfica emprada per Ramon Canet i la planxa utilitzada per Juli Ramis per a la reproducció de la seva litografia.
Cal esmentar també el gravat que es troba a l’inventari de béns historicoartístics del Parlament provinent del Círculo Mallorquín de Bartomeu Maura titulat Isabel la Católica dictando su testamento (annex documental 13), realitzat a partir de l’obra original d’Eduardo Rosales.
4. PLÀNOLS
Composen aquest grup 23 dibuixos tècnics relacionats amb les obres d’ampliació i reforma de l’edifici seu del Parlament que es dugué a terme entre els anys 1913 i 1918. Aquest col·lecció permet estudiar i analitzar l’evolució arquitectònica de l’immoble. Per a la seva classificació s’han tingut en compte tres circumstàncies específiques: la data d’execució, l’autor i la finalitat.
- Plànols de Guillem Puig (1899)
Col·lecció de 6 plànols que defineixen l’interior de l’edifici tal com estava l’any 1899 i que són pràcticament l’única font d’informació que es té de l’edifici abans de la gran reforma de 1913-1918. Guillem Puig (annex documental 14) aixecà els plànols per adjuntar-los al programa de modificació i millora de l’edifici del Círculo Mallorquín que es realitzà a nivell nacional.
- Plànols de Miquel Madorell Rius i Lluís Callén Corzán (1900)
Col·lecció incompleta de 5 plànols que acompanyaven el projecte “Almudayna” redactat pels arquitectes barcelonins Miquel Madorell i Lluís Callén (annex documental 15). Aquest projecte resultà guanyador del concurs de reforma i millora de l’edifici.
- Plànols de Pasqual Sanz Barrera (1900)
En aquest cas, es conserven els 8 plànols presentats per l’arquitecte valencià Pasqual Sanz (annex documental 16) que obtingué el segon premi del concurs i que duia com a lema “Cid”.
- Plànols de Miquel Madorell Rius (1912)
Formen aquest grup 4 plànols acolorits a sanguina i aquarel·la (annex documental 17). Foren aixecats per l’arquitecte català Miquel Madorell el 1912, quan fou designat director de les obres d’ampliació i reforma de l’edifici de 1913–1918, just abans d’iniciar-les. Aquests plànols incorporen els canvis que s’havien realitzat en el projecte “Almudayna” presentat el 1900.
5. ESCULTURA
La relació d’obres escultòriques inventariades està formada per 11 peces de diferents temàtiques i dimensions. Seguint els mateixos criteris classificatoris de la pintura i el dibuix, s’ha dividit aquest apartat en 5 grups que a continuació es desenvolupen.
Escultures que provenen del Círculo Mallorquín
Del Círculo Mallorquín ha arribat el llegat de 3 escultures: un soldat de bronze (annex documental 18) i dos lleons alats de pedra de Santanyí que formaven part de la façana de l’edifici), a més d’1 relleu d’alabastre de temàtica mitològica situat a la xemeneia de la sala del Senat.
Escultures adquirides pel Parlament
A partir de la III Legislatura, i amb la intenció de contribuir al foment de l’art, el Parlament decidí adquirir una escultura cada legislatura perquè en fos el símbol. Les cinc escultures adquirides fins a la VII legislatura han estat:
- III legislatura: Foner, de Jaume Mir
- IV legislatura: Ramon Llull, de Jaume Mir (annex documental 19)
- V legislatura: Mediterrània, de Pere Martínez “Pavía”
- VI legislatura: Fita de la Paraula, de Josep Maria Sirvent
- VII legislatura: Hemicicle del Diàleg, de Joan Costa
Escultures cedides o donades al Parlament
La primera de les escultures que integra aquest grup és l’obra titulada La Fuente de los sueños, de Manuel Torres Jiménez (annex documental 20), obsequi del Senat espanyol al Parlament l’any 2003, en commemoració al 25è aniversari de la Constitució Espanyola. La segona donació és la realitzada per l’escultor Pere “Pavía”, el 2014, de la maqueta de l’obra Monument a Torrent, elaborada en fusta policromada.
Baix relleu provinent de Can Salas
Es recull en aquest apartat el baix relleu titulat Oficis, de l’escultor felanitxer Jaume Mir, (annex documental 21) recuperat en el transcurs de les obres de reforma realitzades a Can Salas i ubicat actualment a l’escala principal de l’actual edifici Ramon Llull.
Reproduccions
Cal assenyalar que de cadascuna de les escultures adquirides s’han realitzat diverses reproduccions que han estat emprades com a detall protocol·lari i institucional. La imatge d’aquestes escultures ha estat el motiu preferent del disseny d’algunes de les medalles commemoratives que la institució ha realitzat.
6. MOBILIARI
Gairebé tot el mobiliari inclòs a l’inventari de béns historicoartístics de la institució formava part del moblatge del Círculo Mallorquín que passà a ser propietat del Parlament segons el contracte de compra-venda signat per ambdues institucions el 1983.
Aquest és el conjunt que aporta un major nombre d’elements (76) a l’inventari de béns historicoartístic de la institució i també el que ha incorporat un major nombre de peces en la seva darrera actualització.
Hi destaquen els conjunts mobiliaris de la sala Montenegro (annex documental 22), amb el cadiram d’estil Lluis XV importat de Filipines; el de la sala de Passes Perdudes, amb els sofàs i les banquetes originals, i el de la sala del Senat, amb les 14 butaques (annex documental 23) que empraven els socis del Círculo Mallorquín quan participaven a les tradicionals tertúlies de l’entitat.
Per altra banda, cal posar en valor alguns mobles singulars i únics que aporten un caràcter decoratiu noucentista a l’interior de la institució: un paraigüer i dos penjadors d‘estil modernista, l’antic ascensor, el sofà rodó (annex documental 24), la col·lecció de miralls i consoles ubicades a diferents sales, l’arquilla i la caixa ubicades al vestíbul de Palau Reial o els tres bancs de fusta personalitzats amb la inscripció CM (Círculo Mallorquín) gravada.
L’única peça inclosa a l’inventari adquirida pel Parlament és la taula rodona d’estil imperi francès (annex documental 25), situada al vestíbul d’entrada del carrer Conquistador, que fou comprada l’any 2000 quan es reformà i condicionà aquest espai.
7. ALTRES BÈNS INVENTARIATS
En aquest apartat s’inclouen altres grups menys nombrosos d’elements que integren l’inventari.
Fotografies
Dues fotografies formen part de l’actual inventari del Parlament. La primera és una reproducció del fresc de Guido Reni (annex documental 26) del Casino dell’Aurora al Palau Pallavicini Rospigliosi de Roma, datada aproximadament sobre l’any 1877. La segona és una fotografia d’Antoni Maura, realitzada al voltat de l’any 1920, just a l’entrada del Círculo Mallorquín i realitzada per la prestigiosa casa de fotografia Hermanos Napoleón. Ambdues provenen del Círculo Mallorquín.
Llums
La col·lecció de llums situats a les diferents estances del Parlament és molt interessant encara que fins a dia d’avui no hagi tingut un reconeixement tàcit, encara que s’han incorporat 4 peces al darrer inventari. Destaquen les 3 voluminoses aranyes de la sala de les Cariàtides (annex documental 27), adquirides pel Círculo Mallorquín l’any 1883 i la llàntia de vidre de la sala del Senat, de procedència belga.
Rellotges
Col·lecció formada per 6 rellotges amb dissenys d’esferes i caixes diferents, situats a diversos espais de l’edifici: sala de Plens, biblioteca, damunt les portes de l’ascensor del carrer Conquistador, un davant la sala Montenegro (annex documental 28) i l’altre al primer pis (annex documental 28), sala Verda i vestíbul de Palau Reial.
Tapissos
Conjunt de 4 tapissos de temàtica mitològica adquirits pel Círculo Mallorquín l’any 1897 amb la finalitat de decorar les estances de l’entitat. Representen Apol·lo i Dafne, Mart i Venus, La cacera de Diana i L’Amor corona Venus (annex documental 29).
8. INVENTARIS, CATALEGS I PUBLICACIONS SOBRE ELS BÈNS HISTÒRICOARTÍSTICS DEL PARLAMENT
Inventaris
L’actual inventari del Parlament té els seus antecedents en dos inventaris realitzats amb anterioritat: el de 1983 i el de 1997.
L’any 1983, a petició del Parlament, s’encomanà a Guillem Rosselló Bordoy, director-conservador del Museu de Mallorca, l’inventari i la valoració de la pinacoteca heretada del Círculo Mallorquín. Les 54 fitxes d’obres pictòriques d’aquest primer registre incorporaven una senzilla descripció de cada peça, la qual cosa dóna llicència per definir aquesta primera relació com un catàleg raonat.
Posteriorment, el 1997, s’encarregà a José María Pardo la realització de les fitxes que composaven l’inventari dels béns historicoartístics de la institució. En total s’inventariaren 210 objectes artístics entre els quals hi havia pintura, escultura, mobiliari i objectes artístics diversos procedents del Círculo, però també es relacionaven les obres adquirides pel Parlament fins aleshores, les cedides pel pintor nord-americà Ellis Jacobson, l’obra gràfica i part del mobiliari d’època. Totes aquestes peces foren objecte de valoració econòmica.
L’any 2018 s’ha revisat i actualitzat l’inventari de béns historicoartístics del Parlament, la qual cosa ha donat com a resultat la incorporació de les adquisicions i cessions d’obres d’art produïdes des de 1997 al Parlament, la individualització dels conjunts unitaris de la sala de Plens i de la sala Montenegro i la incorporació de mobiliari i llums de caràcter històric. De la mateixa manera, s’han completat diverses col·leccions (plànols, rellotges), fet que ha suposat un augment considerable de béns inventariats que s’ha situat en 383 elements.
Conseqüència de l’actualització de l’inventari també ha estat la renovació de la valoració dels béns inventariats el 1997 i l’estimació econòmica de les peces incorporades a l’inventari de 2018.
- Catàlegs i publicacions relatives al patrimoni artístic del Parlament
L’inventari de 1983 incloïa el registre i la valoració de cada una de les pintures procedents del Círculo Mallorquín i també una descripció simple, però acurada, de les referides obres pictòriques.
Després d’haver-se enllestit el primer pla d’adaptació de l’edifici a la seva nova funció (1983-1990), el Parlament edità el llibre De Círculo Mallorquín a Parlament de les Illes Balears escrit per Dolores Ladaria. En aquesta publicació es deixa constància del resultat de l’adequació i les reformes tècniques i arquitectòniques que s’hi realitzaren, però també del contingut artístic més important que havia rebut la institució amb la compra de l’edifici.
Tres anys després, el 1993, es dugueren a terme les obres de restauració de la sala de les Cariàtides i de les pintures que la integren, motiu pel qual José María Pardo, director de la intervenció, recollí en el llibre La Sala de les Cariàtides. Ricard Anckermann, l’estudi i el procés de recuperació i conservació de les pintures realitzades a finals de s. XIX.
En les diferents edicions del llibre institucional Parlament de les Illes Balears, publicat els anys 1997, 2000, 2003 i 2011, es compila evolutivament el vessant més institucional i polític de la cambra i també els estudis sobre la història de la seu parlamentària i l’anàlisi dels elements artístics que conté. Roman Piña, Andreu Ribas, Jordi Pons Joan Oliver, Vicenç Calafell, Pere Fullana, Jaume Munar, Catalina Cantarelles i José María Pardo són alguns dels autors que han col·laborat en els escrit que integren els capítols d’aquest llibre.
Més específic és el catàleg raonat que forma part de la col·lecció Gresol del Consell de Mallorca dedicat al Fons de pintura i dibuix del Parlament de les Illes Balears, que fou editat el 2015. Aquesta publicació comptà amb la col·laboració de la Fundació “La Caixa” i del Parlament de les Illes Balears. Dirigí la redacció de les fitxes, que recullen l’anàlisi i l’estudi de les pintures i els dibuixos propietat de la institució, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Marià Carbonell, qui comptà amb la col·laboració dels historiadors de l’art Bartomeu Martínez i Miquela Sacarés.
9. VALORACIÓ DELS BÉNS INCLOSOS A L’INVENTARI
Introducció
La primera valoració dels béns inclosos a l’inventari historicoartístic del Parlament es realitzà el 1983, just després de la compra de l’edifici i, com ja hem esmentat, la segona es realitzà el 1997, en la qual també s’inclogueren treballs de catalogació i inventari.
Valoració de 2019
La valoració de 2019 ha estat efectuada pel restaurador-conservador José María Pardo i suposa la tercera estimació econòmica global de les obres historicoartístiques del Parlament des de 1983. Aquesta activitat s’inclou dins les actuacions en matèria de patrimoni programades pel Parlament que van encaminades al coneixement, la catalogació i la divulgació del patrimoni de la institució. A dia d’avui, l’Inventari de bens historicoartístics del Parlament de les Illes Balears consta de 383 béns, tots ells amb una valoració econòmica individual, exceptuant-ne la conjunta de la sala de Cariàtides i de la sala Montenegro.
Cal especificar, com diu l’autor de l’estimació econòmica, que aquesta respon al valor de mercat i que es concreta en base a diversos factors, entre els quals cal destacar l’autor, la temàtica, la qualitat artística i l’estat de conservació del bé valorat.
En el document adjunt es detalla la valoració d’alguns béns representatius de la institució d’autors i objectes diversos de cada un dels nivells classificatoris. Intencionadament s’evita la valoració d’obres d’artistes en actiu per tal d’evitar qualsevol tipus d’especulació i/o interpretació.
Servei de Comunicació i Divulgació Institucional
Juny 2019
ANNEX DOCUMENTAL